Informació i transparència
La comunicació, la informació, és un dels elements bàsics i fonamentals de la societat democràtica en la qual vivim. La seva manca és sempre un dèficit que pot causar greus perjudicis al sistema, un pot ser la baixa participació a les eleccions i, fins i tot, lincrement del vot en blanc, una opció que en els últims comicis catalans sha duplicat.
Per evitar aquests efectes perniciosos, les administracions, en aquest cas la local, perquè les meves fanalades acostumen a tocar temes daquest àmbit, han daprofundir al màxim la seva comunicació amb la ciutadania. Cal vigilar a no confondre els termes, perquè sovint es vol fer passar per informació el que no és altra cosa que propaganda, un fet que encara empitjora més les ja malmeses relacions entre administració i administrat, ja que els ciutadans són prou llestos per distingir una cosa de laltra.
Sóc conscient que a lera de la societat de la informació en la qual vivim es fan esforços perquè la població estigui al corrent de les iniciatives de lAjuntament, però a través de la lectura dels xats i també parlant amb la gent del carrer, tadones que hi ha un gran desconeixement del que realment signifiquen i en què consisteixen les decisions del govern local.
Simplement es traslladen les decisions els mecanismes de participació ciutadana són encara limitats i insuficients però no sexpliquen o no trascendeixen els arguments que porten a adoptar-les, ni tampoc es detallen els beneficis que comportaran per a la població. A posteriori tampoc sinforma de lèxit o del fracàs de la iniciativa, ni de si lexperiència ha estat bona o dolenta, ni tampoc si tindrà continuïtat en el futur. Silenci i lany vinent ja ens ho trobarem!
Hi ha ocasions en què es fan públics grans projectes, alguns fins i tot amb una gran repercussió mediàtica, però que es queden en la pura superficialitat, en lescuma de la informació que necessita el ciutadà per poder valorar i avaluar labast de la iniciativa i fer-se la idea de com afectarà el poble i ell mateix aquella decisió. És a dir, la gran majoria de gent les audiències dels mitjans així ho reflecteixen resta al marge duna bona informació i només rep alguna referència indirecta i normalment esbiaixada ja sigui per la propaganda oficial o bé per la interpretació que en fan altres persones.
En definitiva, es decideixen coses que afecten la vida dels ciutadans i que repercuteixen en el seu futur, i també moltes vegades en les seves butxaques, sense que tinguin el nivell dinformació necessària i detallada. Reben el titular i poca cosa més. I això passa en tots els àmbits: en la sanitat (hospital lleuger), les infraestructures (ampliació del port), els aparcaments (ampliació de les zones blaves o retard del pàrquing de la Concòrdia), la cultura (construcció dun nou auditori)
La solució no és ni fàcil ni senzilla, perquè anar casa per casa només és fa en període electoral, però crec que si es vol millorar la qualitat democràtica de les institucions shaurien dintensificar i incrementar els nivells de coneixement que els ciutadans tenen dels projectes i de les decisions que sadopten a la Casa de la Vila.
Ara es creen nous mitjans de comunicació, una tele local, a la qual desitjo grans èxits, i espero que contribueixi a reforçar aquestes mancances sense caure en el parany de convertir-se en un aparell de propaganda sinó esdevenir en una veritable eina que ajudi les cambrilenques i els cambrilencs a formar-se una opinió sobre tot el que esdevé al seu voltant.
Per evitar aquests efectes perniciosos, les administracions, en aquest cas la local, perquè les meves fanalades acostumen a tocar temes daquest àmbit, han daprofundir al màxim la seva comunicació amb la ciutadania. Cal vigilar a no confondre els termes, perquè sovint es vol fer passar per informació el que no és altra cosa que propaganda, un fet que encara empitjora més les ja malmeses relacions entre administració i administrat, ja que els ciutadans són prou llestos per distingir una cosa de laltra.
Sóc conscient que a lera de la societat de la informació en la qual vivim es fan esforços perquè la població estigui al corrent de les iniciatives de lAjuntament, però a través de la lectura dels xats i també parlant amb la gent del carrer, tadones que hi ha un gran desconeixement del que realment signifiquen i en què consisteixen les decisions del govern local.
Simplement es traslladen les decisions els mecanismes de participació ciutadana són encara limitats i insuficients però no sexpliquen o no trascendeixen els arguments que porten a adoptar-les, ni tampoc es detallen els beneficis que comportaran per a la població. A posteriori tampoc sinforma de lèxit o del fracàs de la iniciativa, ni de si lexperiència ha estat bona o dolenta, ni tampoc si tindrà continuïtat en el futur. Silenci i lany vinent ja ens ho trobarem!
Hi ha ocasions en què es fan públics grans projectes, alguns fins i tot amb una gran repercussió mediàtica, però que es queden en la pura superficialitat, en lescuma de la informació que necessita el ciutadà per poder valorar i avaluar labast de la iniciativa i fer-se la idea de com afectarà el poble i ell mateix aquella decisió. És a dir, la gran majoria de gent les audiències dels mitjans així ho reflecteixen resta al marge duna bona informació i només rep alguna referència indirecta i normalment esbiaixada ja sigui per la propaganda oficial o bé per la interpretació que en fan altres persones.
En definitiva, es decideixen coses que afecten la vida dels ciutadans i que repercuteixen en el seu futur, i també moltes vegades en les seves butxaques, sense que tinguin el nivell dinformació necessària i detallada. Reben el titular i poca cosa més. I això passa en tots els àmbits: en la sanitat (hospital lleuger), les infraestructures (ampliació del port), els aparcaments (ampliació de les zones blaves o retard del pàrquing de la Concòrdia), la cultura (construcció dun nou auditori)
La solució no és ni fàcil ni senzilla, perquè anar casa per casa només és fa en període electoral, però crec que si es vol millorar la qualitat democràtica de les institucions shaurien dintensificar i incrementar els nivells de coneixement que els ciutadans tenen dels projectes i de les decisions que sadopten a la Casa de la Vila.
Ara es creen nous mitjans de comunicació, una tele local, a la qual desitjo grans èxits, i espero que contribueixi a reforçar aquestes mancances sense caure en el parany de convertir-se en un aparell de propaganda sinó esdevenir en una veritable eina que ajudi les cambrilenques i els cambrilencs a formar-se una opinió sobre tot el que esdevé al seu voltant.