El peix s'acaba!
Fa poques setmanes sortia en primera plana als diaris i televisions la gran notícia: El peix sacaba. Diuen que en qüestió de 40 anys no quedarà ni un samaruc.
El més sorprenent de tot és que són alguns dels mateixos pescadors els que es queixen daquesta situació. Bé, més que pescadors els podríem anomenar pirates, ja que no respecten cap tipus de llei, norma o acord davinentesa. Van a la seva sense mirar prim, dia i nit per la mar, fent veritables destrosses.
I tenint en compte aquests fets, no entenc com ladministració està més pendent de si somple correctament el diari de bord o de si sagafen dos quilets de llucet de pelut, que de controlar les infraccions ecològiques i mediambientals que dia a dia es repeteixen diàriament.
Llumetes de Vilanova arrasen el golf de Sant Jordi en el temps de laurada. Palangres que vés a saber on calen peces quilomètriques davant de Cambrils. Llums dAlmeria i Castelló vénen a pescar el poc seitó que ens queda. Atuners francesos i italians deixen el canal sense una escata, nanses, caducs. I per acabar de rematar-ho vénen els japonesos i paguen la tonyina a preu dor, amb les greus conseqüències que això comporta. Lògicament els tonyinaires de casa (de lAmetlla, en concret) no es queden mirant com els de fora vénen a pelar els daquí.
I això no és tot! Un exèrcit demissaris (de les clavegueres) estratègicament ben col·locats van des del cap de Salou fins al riu vomitant dia i nit aigües putrefactes que junt amb els abocaments de les petroquímiques de Tarragona i les aigües supercalentes que surten del reactor de la central nuclear de Vandellòs produeixen una espècie de bullabessa on als peixos els deu fer molt de fàstic banyar-shi.
Almenys a Cambrils sintenta fer alguna cosa per minimitzar els efectes que poden perjudicar la mar: fem dos mesos de veda biològica, posem esculls artificials, reduïm els arts, palangres i sàrcies de tresmall, reduïm lhorari de treball a la mar i hem creat un cementiri de barques perquè els peixos shi puguin reproduir sense ser molestats.
Hi ha gent del sector pesquer que es queixa davant els mitjans de comunicació, com els barcelonins o els de la costa que des de sempre surten a pescar a lhora que volen fent cas omís, en moltes ocasions, de les lleis i no em sembla bé que la gent que desconeix el tema ens inclogui dins el mateix lot.
A Cambrils fem el que podem, però si no vingués ningú de fora a remenar-nos la mar, les reserves de peix ens durarien més del que ens duren.
Els biòlegs en general són recelosos a les vedes, ja que no acaben de veure els resultats, però el cert és que sobre el terreny sí que es noten els efectes en captures i econòmicament també.
La sobreexplotació pesquera està afectant tot el món, però crec que la solució no consisteix a fer plegar el pescador del seu ofici, ni fer campanyes publicitàries en contra del consum dels pezqueñines. El problema és molt més greu que tot això. La llei shauria daplicar per a tots igual, però ja sabem allò que el peix gran es menja el petit.
FRASES FETES
Fotre un bac
Donar-se un fort cop, o fer una gran caiguda.
Exemple:
Vas coix, que vas prendre mal?
Vaig fotre un bac, que una mica més i em mato!
El més sorprenent de tot és que són alguns dels mateixos pescadors els que es queixen daquesta situació. Bé, més que pescadors els podríem anomenar pirates, ja que no respecten cap tipus de llei, norma o acord davinentesa. Van a la seva sense mirar prim, dia i nit per la mar, fent veritables destrosses.
I tenint en compte aquests fets, no entenc com ladministració està més pendent de si somple correctament el diari de bord o de si sagafen dos quilets de llucet de pelut, que de controlar les infraccions ecològiques i mediambientals que dia a dia es repeteixen diàriament.
Llumetes de Vilanova arrasen el golf de Sant Jordi en el temps de laurada. Palangres que vés a saber on calen peces quilomètriques davant de Cambrils. Llums dAlmeria i Castelló vénen a pescar el poc seitó que ens queda. Atuners francesos i italians deixen el canal sense una escata, nanses, caducs. I per acabar de rematar-ho vénen els japonesos i paguen la tonyina a preu dor, amb les greus conseqüències que això comporta. Lògicament els tonyinaires de casa (de lAmetlla, en concret) no es queden mirant com els de fora vénen a pelar els daquí.
I això no és tot! Un exèrcit demissaris (de les clavegueres) estratègicament ben col·locats van des del cap de Salou fins al riu vomitant dia i nit aigües putrefactes que junt amb els abocaments de les petroquímiques de Tarragona i les aigües supercalentes que surten del reactor de la central nuclear de Vandellòs produeixen una espècie de bullabessa on als peixos els deu fer molt de fàstic banyar-shi.
Almenys a Cambrils sintenta fer alguna cosa per minimitzar els efectes que poden perjudicar la mar: fem dos mesos de veda biològica, posem esculls artificials, reduïm els arts, palangres i sàrcies de tresmall, reduïm lhorari de treball a la mar i hem creat un cementiri de barques perquè els peixos shi puguin reproduir sense ser molestats.
Hi ha gent del sector pesquer que es queixa davant els mitjans de comunicació, com els barcelonins o els de la costa que des de sempre surten a pescar a lhora que volen fent cas omís, en moltes ocasions, de les lleis i no em sembla bé que la gent que desconeix el tema ens inclogui dins el mateix lot.
A Cambrils fem el que podem, però si no vingués ningú de fora a remenar-nos la mar, les reserves de peix ens durarien més del que ens duren.
Els biòlegs en general són recelosos a les vedes, ja que no acaben de veure els resultats, però el cert és que sobre el terreny sí que es noten els efectes en captures i econòmicament també.
La sobreexplotació pesquera està afectant tot el món, però crec que la solució no consisteix a fer plegar el pescador del seu ofici, ni fer campanyes publicitàries en contra del consum dels pezqueñines. El problema és molt més greu que tot això. La llei shauria daplicar per a tots igual, però ja sabem allò que el peix gran es menja el petit.
FRASES FETES
Fotre un bac
Donar-se un fort cop, o fer una gran caiguda.
Exemple:
Vas coix, que vas prendre mal?
Vaig fotre un bac, que una mica més i em mato!