No em ratllis
La periodista Júlia Otero torna a TV3 amb un programa que posa laccent en les opinions dels més petits de la casa. La nova proposta estrenada el passat dimecres 15 de novembre busca el debat i saprofita dels més joves per expressar aquelles opinions que molts tenim al cap però que no ens atrevim a expressar perquè en molts casos no serien políticament correctes. Preguntes com quina és la feina dun rei? o qui mana a casa? són abordades per nens i nenes de 30 escoles de Catalunya. De fet, la selecció dels alumnes ha estat una de les tasques més importants que ha realitzat lequip de producció de Somos.som i AtomisMedia, autors daquesta producció per a Televisió de Catalunya que també sha desplaçat fins al CEIP Cambrils. Vint-i-cinc nens i nenes de Cambrils formen part dels més de 500 alumnes als quals shan entrevistat per gravar vídeos amb opinions que es van emetent al llarg del programa.
El format de No em ratllis està agafat del programa de la BBC What kids really think, que es va emetre durant el 2005 en la cadena pública britànica. Una bona idea, doncs, que afortunadament algú ha decidit traslladar a TV3 en uns moments en què la pública catalana té molt poques produccions pròpies interessants. A més, el fet de traslladar un format a un altre país també comporta perills, ja que sha de saber adaptar el format a les característiques pròpies de la cultura de lindret on sha demetre, i en aquest sentit, podríem dir que No em ratllis ha fet els deures.
Un aspecte que fa molt interessant No em ratllis és el fet de combinar les opinions dels nens i nenes amb entrevistes al plató de persones relacionades amb la matèria que es tracta. I en aquest sentit, es nota també la traça de la Júlia Otero, que aquí ha de cedir protagonisme a lopinió dels ciutadans més petits però que naturalment també deixa la seva empremta en el programa.
En definitiva, No em ratllis és una proposta dentreteniment per a tota la família, que diverteix pels missatges tan directes que donen els nens i nenes sovint reflex del que els seus pares diuen a casa però no expressen fora de les quatre parets de la llar i alhora interessant perquè ens fa reflexionar sobre diferents aspectes de lactualitat. A tot això cal afegir lencert que suposa el muntatge dels vídeos, que fan que el ritme del programa no baixi en cap moment, així com també el fet de disposar dentrevistes amb personatges de primera fila dels temes que es tracten. I si tot això ho combinem amb el fet de posar al capdavant una bona professional del periodisme com és la Júlia Otero, tenim com a resultat un producte rodó que esdevé una bona alternativa televisiva a tenir en compte la nit dels dimecres.
El format de No em ratllis està agafat del programa de la BBC What kids really think, que es va emetre durant el 2005 en la cadena pública britànica. Una bona idea, doncs, que afortunadament algú ha decidit traslladar a TV3 en uns moments en què la pública catalana té molt poques produccions pròpies interessants. A més, el fet de traslladar un format a un altre país també comporta perills, ja que sha de saber adaptar el format a les característiques pròpies de la cultura de lindret on sha demetre, i en aquest sentit, podríem dir que No em ratllis ha fet els deures.
Un aspecte que fa molt interessant No em ratllis és el fet de combinar les opinions dels nens i nenes amb entrevistes al plató de persones relacionades amb la matèria que es tracta. I en aquest sentit, es nota també la traça de la Júlia Otero, que aquí ha de cedir protagonisme a lopinió dels ciutadans més petits però que naturalment també deixa la seva empremta en el programa.
En definitiva, No em ratllis és una proposta dentreteniment per a tota la família, que diverteix pels missatges tan directes que donen els nens i nenes sovint reflex del que els seus pares diuen a casa però no expressen fora de les quatre parets de la llar i alhora interessant perquè ens fa reflexionar sobre diferents aspectes de lactualitat. A tot això cal afegir lencert que suposa el muntatge dels vídeos, que fan que el ritme del programa no baixi en cap moment, així com també el fet de disposar dentrevistes amb personatges de primera fila dels temes que es tracten. I si tot això ho combinem amb el fet de posar al capdavant una bona professional del periodisme com és la Júlia Otero, tenim com a resultat un producte rodó que esdevé una bona alternativa televisiva a tenir en compte la nit dels dimecres.