A que m'insultin per ser com sóc; per parlar com parlo; per sentir-me com em sento; per no sentir-me com no em sento; per estimar el país que estimo; per no estimar (que no odiar) el país que no estimo. No em vull acostumar a que una persona no electa interfereixi en la vida política ni a que els més alts representants de l'estat menteixin en seu judicial. No em vull acostumar a que segons quines actituds en seu judicial siguin permeses a uns i a altres no, ni que unes preguntes es puguin fer a uns i a uns altres no. Tampoc a que una simple paraula, comentari, twit, cançó o escrit ens pugui portar davant els jutges; ni a que se'ns enviïn forces repressores animades amb crits de guerra. Ni tampoc no em vull acostumar als llaços grocs enlloc d'estelades; a cridar "llibertat presos polítics" enlloc de "independència"; vull els presos lliures i tinc molt clar que mentre no siguem independents no en seran de lliures, i no em vull acostumar a veure'ls presos.