El moviment “slow” va sorgir a Itàlia com a protesta per l’obertura d’un local de “fast food” (menjar ràpid) al bell mig de la Plaça Espanya de Roma. En contraposició es va reivindicar el “slow food” (que literalment seria menjar lent)  defensant alimentar-se d’una manera diferent, valorant la qualitat dels productes, la seva procedència i la manera de cuinar-los. D’aquesta idea, ara fa 20 anys, va sorgir el “slow city” per a acostar a petites ciutats, de menys de 50.000 habitants, a la recuperació del bon viure.
Una ciutat “slow” es basa en  quatre pilars; tres molt evidents són l’urbanisme, el sector primari i el turisme. El quart i més important,  sense el que no seria possible, és la implicació dels seus habitants.
Aquests han de recuperar la ciutat, reconquerir-la i donar-li una visió compartida i acollidora, amb espais públics oberts a trobar-se, reunir-se i celebrar. S’han de sentir motivats, engrescats, enamorats de la seva ciutat i, sobretot, molt orgullosos.
A nivell d’urbanisme, cal aplicar una política de planificació marcada pel control de les noves edificacions i la seva integració en l’estètica de la ciutat, i per la reutilització d’edificis existents als que s’assignen nous usos. Les slow cities promouen que els centres històrics han de ser espais per als vianants, adaptats i sense tràfic ni soroll, en els que es fomenta el passejar amb calma  per a poder apreciar-ne la seva bellesa, on no es troben grans superfícies sinó petits comerços amb encant i amigables, en els que s’afavoreixin els productes autòctons i s’ofereixin amb orgull als visitants.
Pel que fa a l’agricultura, la pesca i la ramaderia si es donen a la zona, aporten productes de gran qualitat a la “marca” del municipi. El restauradors es nodriran d’aquesta, i rescataran i dignificaran receptes elaborades de manera i amb ingredients tradicionals, a la vegada que en crearan d’altres innovadores, amb l’equilibri ideal entre modernitat i tradició.
En el cas del turisme, es promou que aquest sigui respectuós amb el medi natural, patrimonial i social. Sostenible i responsable. Es fomenten les visites a àrees naturals, al patrimoni històric i cultural (incloent el gastronòmic) amb un triple resultat de valor: es coneixerà, es gaudirà i s’apreciarà, de manera que podran ser conservades i es generaran innegables beneficis econòmics a la població.
Els propis veïns faran contribucions gratuïtes al turisme amb una actitud acollidora i positiva alhora de donar a conèixer la seva ciutat i el seu patrimoni històric i comercial. Es crearà una connexió de respecte i orgull entre habitants i visitants: aquests gaudiran  de dies de relax, a la vegada que coneixeran la història i la realitat del lloc que han visitat i se’n convertiran en els millors prescriptors al tornar als seus llocs d’origen. Els turistes satisfets poder ser els nostres grans ambaixadors gratuïts!
A les ciutat slow es pot gaudir d’un ritme de vida menys frenètic, més humà i mes ecològic, a la vegada que es fomenta i s’ingressa per la presència del turisme. Per què no doncs Cambrils? Ens apuntem al Bon Viure?