Intolerants, no, gràcies
La poca participació als darrers comicis i lenorme distanciament entre la ciutadania i la política han fet que un partit de nova creació com Ciutadans aparegui com a una força en ascens. Els postulats incendiaris i intolerants de la COPE han vist en aquest partit una eina per aconseguir un dels seus objectius: fomentar el conflicte lingüístic. Ciutadans assegura que el castellà està discriminat, nega la comunitat lingüística dels Països Catalans, afirma que lespanyol és un idioma propi de Catalunya
Darrere dun programa contradictori, aparentment progressista i contrari a totes les formes de nacionalisme, shi amaga lespanyolisme de sempre fomentant lanticatalanisme més ranci. A mi em resulta preocupant que a Cambrils aquesta formació hagi rebut el suport de centenars de votants.
Al nostre municipi, com a daltres indrets del país, es pot fer una constatació que lús social del català camina per la corda fluixa. Només cal observar quin és lidioma majoritari als patis dels centres docents, o si és possible dirigir-se en català a tots els establiments del municipi en aquesta època de lany. El nostre model dimmersió lingüística no es pot comparar amb cap altre, ja que no existeix cap comunitat de parlants tant nombrosa com la nostra en un país desenvolupat que no compti amb el suport de cap estat.
Vull ser sincer. Personalment lanomenat debat identitari mavorreix i no crec que assisteixi mai a un partit de la selecció catalana, però em resulta indignant que davant laclaparadora presència del castellà hi hagi algú que no busqui res més que la confusió i la crispació lingüística. Mesgarrifa la idea que al nostre municipi aquests putxinel·lis de la caverna espanyolista fomentin una fractura social en funció de lidioma que un parla o pensa. No tenen un programa a favor sinó en contra de amb lobjectiu de provocar. Possiblement ens haurem de fer a la idea duna probable presència de Ciutadans a les eleccions municipals. En el pitjor dels casos, a més, shi hauria de sumar els rumors sobre la possibilitat que aparegui una candidatura xenòfoba. Magradaria equivocar-me. La resposta hauria de ser un rebuig a totes aquestes formes dintolerància i una aposta per la convivència.
Al nostre municipi, com a daltres indrets del país, es pot fer una constatació que lús social del català camina per la corda fluixa. Només cal observar quin és lidioma majoritari als patis dels centres docents, o si és possible dirigir-se en català a tots els establiments del municipi en aquesta època de lany. El nostre model dimmersió lingüística no es pot comparar amb cap altre, ja que no existeix cap comunitat de parlants tant nombrosa com la nostra en un país desenvolupat que no compti amb el suport de cap estat.
Vull ser sincer. Personalment lanomenat debat identitari mavorreix i no crec que assisteixi mai a un partit de la selecció catalana, però em resulta indignant que davant laclaparadora presència del castellà hi hagi algú que no busqui res més que la confusió i la crispació lingüística. Mesgarrifa la idea que al nostre municipi aquests putxinel·lis de la caverna espanyolista fomentin una fractura social en funció de lidioma que un parla o pensa. No tenen un programa a favor sinó en contra de amb lobjectiu de provocar. Possiblement ens haurem de fer a la idea duna probable presència de Ciutadans a les eleccions municipals. En el pitjor dels casos, a més, shi hauria de sumar els rumors sobre la possibilitat que aparegui una candidatura xenòfoba. Magradaria equivocar-me. La resposta hauria de ser un rebuig a totes aquestes formes dintolerància i una aposta per la convivència.