Que no campaners, que eren (bé, encara n'hi ha alguns) una gent amb un ofici esforçat però molt maco. Als que jo em vull referir els nomeno així per la poca congruència per no dir poca-solta d'aquesta gent que es queixen del so de les campanes. Normalment els campanars eren al mig dels pobles, són on són des de fa molts anys, en la major part dels casos centenars d'anys, i la gent hi ha conviscut sense cap problema ben al contrari, ja que moltes persones fins i tot se'n senten acompanyades.

Ara hi ha gent moderna que va als pobles però no vol sentir-hi cantar galls ni gallines, ni belar cabres o bens, ni cantar els grills, ni que hi hagi mosques, no vol sentir-hi olor de fems, que hi plogui en cap de setmana i sobretot no vol sentir-hi campanes. I mira que té una fàcil solució: si el campanar és on és des de fa qui sap si mil anys, doncs te'n vas una mica més enllà on el so no et torbi el preuat son, o no et destorbi la tertúlia-brossa de la TV. Tocacampanes, per no dir una altra cosa!.