L'única possibilitat que té el nostre país per ser lliure és la seva gent. La gent que ha empès el procés des del primer dia i l'ha portat fins on ha arribat. La gent que ha fet que els polítics, quan no han tingut més remei i abans que l'onada els passés pel damunt, s'hi hagin sumat. La gent que ha passat i passa per moments d'ànim, d'eufòria, d'optimisme, però també de tristor, de desànim, de pessimisme. Aquesta gent hi és com s'ha demostrat a totes les darreres contesses electorals i cada vegada que ha calgut que sortís al carrer. La gent que estima el seu país, la seva cultura, la seva llengua, i està disposada a defensar-les. I serà aquesta gent la que farà que finalment el procés que un dia vam emprendre, triomfi. I parlant de gent i de polítics: necessitem polítics que ens aglutinin, que no ens disgreguin amb l'excusa de vells clixés ideològics. A més, la meva opinió és que necessitem polítics no professionals perquè als que ho són els pesa massa la por, i no dic que no sigui legítima, de perdre el que tenen i això és incompatible amb l'objectiu que hem d'aconseguir, o sigui que tornem al principi: a la gent.