Ho he dit moltes vegades i ho dic un cop més: poques vegades a la història hi deu haver hagut una classe política que hagi tingut la ciutadania tan al seu costat, tan entregada i tan disposada a fer el que hagi calgut; i durant molts anys seguits. Hem fet manifestacions rècord en tots sentits; ens hem vestit de tots els colors; hem anat amunt i avall; hem fet la consulta del 9-N; hem fet l'1-O; hem muntat paradetes; hem trucat a les portes; hem guarnit balcons, arbres, fanals i ponts; hem perdut hores i dies; hem fet milers de kilòmetres amb els nostres vehicles; ens l'hem jugat moltes vegades.
Tot això amb un plus que ens diferència, i molt, dels polítics: ho hem fet, ho fem i ho farem "gratia et amore" que dirien els amics de les llatinades. Tothom empra els seus recursos, ningú no cobra un cèntim, ningú no passa notes de despeses, tot es fa amb el país al cor i amb la vista en la independència, ningú no pregunta al del costat.
Doncs tot això els polítics professionals s'ho passen per l'arc del triomf pensant només en els mesquins interessos dels partits i en els, no menys mesquins, seus personals: no han volgut anar units a les eleccions, han fet i fan pactes post-electorals de vergonya aliena dels que el súmmum (per la seva repercussió mediàtica) ha estat el de la Diputació de Barcelona. No tenen vergonya, no tenen decència, no tenen el més mínim respecte pels milions de ciutadans que els han votat. Se'ls en refot el país i la seva gent.
No sé si hi pensen, però ho pagaran car; la gent està cansada, desencantada, desencisada... d'ells. No sé com, ni qui ho ha de fer, però ho farem: els traurem i en posarem uns altres. No volem polítics professionals ni partits-empresa; volem gent del país, que estimi el país i que treballi pel país, ni més ni menys que com fem tots els demés. Quan ho hem tingut tot a tocar ha estat quan hi havia una gran part de polítics "amateurs"; en volem d'aquests, no dels altres.