Tres-cents cinquanta mil manifestants dissabte a Barcelona en la manifestació independentista; vuitanta mil ahir a la manifestació de la dreta i ultra-dreta espanyola. Font la mateixa: Guàrdia Urbana.

Donem doncs les xifres per bones. Si anem a les sempre odioses comparacions, veurem que la setmana passada el món independentista va estar tres dies caminant per les carreteres de Catalunya per acabar confluint el divendres a Barcelona en una gran manifestació que les mateixes fonts van xifrar en cinc-cents mil assistents; aquest món independentista porta dues setmanes en les que, de major o menor magnitud, hi ha actes, concentracions i  manifestacions a diari, a més del detall no negligible de que els independentistes són tots d'aquí, tots es paguen les despeses des de les samarretes quan toca, fins les banderes, entrepans, autobusos o tren. A la manifestació ultra d'ahir hi havia gent de tota Espanya (no dic que no sigui legítim); hi havia, més obligats que menys, empleats i càrrecs electes dels partits convocants i, pel que es diu, també hi havia funcionaris policials als que s'havia donat festa amb aquest fi. Malgrat fins i tot el cansament lògic que acumula, l'independentisme guanya per golejada.

Una manifestació ha reunit quatre vegades i mitja el nombre de participació de l'altra. Aquest factor, al meu entendre, dona idea de la implantació ciutadana real d'un i altre sentiments (independentista o unionista). Dit sigui de passada: perquè no volen que ens comptem mitjançant un referèndum amb, diguem-ne, tots els ets i uts?, entre altres raons, potser que sigui per això?.