Opinió

Un gran tren una mica lluny

Pocs dies abans de Nadal la ministra de Foment, aquella que deia que a l’estiu les obres de l’N-340 ja estarien tan avançades que no perjudicarien el trànsit estival en aquesta via, va inaugurar el nou trajecte de l’AVE entre Lleida i Tarragona, una de les millors notícies en matèria d’infraestructures des de fa molt temps per a les oblidades comarques tarragonines. A nivell personal ha estat també una d’aquelles notícies més anhelades, fins al punt que aquells dies semblava que la nova estació estava al costat de casa meva i que jo havia de convertir-me un usuari diari del nou tren i anava ensenyant a qui el volgués veure el meu primer bitllet. Una reacció fruit d’una llarga espera i del convenciment que el nou mitjà de transport situarà aquestes terres en un lloc privilegiat. Una creença que comença a ser vàlida ara i que ho acabarà sent quan l’alta velocitat ens connecti amb França.

El fet de situar el Camp de Tarragona a menys de tres hores del centre geogràfic de l’Estat suposa obrir el gran potencial de les regions del centre d’Espanya a les nostres comarques. Per això cal reforçar la marca “Tarragona” a Madrid i la seva àrea d’influència.

Els beneficis poden afectar molts àmbits, però el món del turisme i tot el que l’envolta en pot ser el més beneficiat. Per això considero que aquesta oportunitat que se’ns presenta cal afrontar-la de forma conjunta, a nivell provincial, perquè si cadascú ho fa pel seu compte perdríem efectivitat i a més la dispersió podria restar eficàcia a la promoció. Per això Cambrils ha de ser present i impulsar, com a un dels nuclis turístics més importants de les nostres terres, una intensa campanya promocional a les zones d’on ve l’AVE. Per tradició, la Comunitat de Madrid i les seves províncies veïnes no formen part del gruix de visitants de la Costa Daurada i tampoc de les persones que hi decideixen establir un segon habitatge. Ara, amb l’alta velocitat ferroviària han de conèixer les oportunitats que aquí els podem oferir per vindre a passar-hi uns dies o bé per estar-s’hi més temps.

Tot i amb això, de les meves primeres experiències amb el nou tren també n’he tret una primera conclusió negativa. La connexió amb autobús amb l’estació del Camp no és la que Cambrils necessita. De les quatres línies que la Generalitat ha fixat, les tres primeres situen Tarragona, Reus, Vila-seca i Valls a quinze minuts de Perafort, un temps ideal en relació al que tarda el tren. Ara bé, la línia que va des de Cambrils a l’estació, que s’anomena “Corredor litoral”, surt del nostre poble, s’atura al vial del Cavet, passa per la plaça d’Europa de Salou, se’n va a Port Aventura, d’allí a la Pineda i finalment arriba a l’estació del Camp una hora i vint minuts després que hagis pujat a l’autobús, gairebé la meitat del temps que després estaràs dalt del tren. És un disseny inacceptable des de tots els punts de vista. Admeto que no pot haver-hi un autobús directe a cada poble però no crec que Cambrils es mereixi aquest tracte per part de les autoritats del transport. El que dic per Cambrils també val per Salou, no és concebible que els dos destins turístics més importants de la Costa Daurada tinguin una comunicació tan lenta amb Perafort que pot crear un efecte dissuasiu per als possibles visitants. Està clar que molta de la gent que agafa el tren no disposa de cotxe per sortir després de l’estació, o bé no té ningú que el vagi a buscar; aleshores quan miri com pot marxar d’allí en transport públic i vegi el temps que li comportarà anar fins a Cambrils, és possible que busqui un altre destí perquè no està disposat a tardar 85 minuts a arribar-hi. Suposo que les autoritats implicades i el sectors afectats hi estan buscant solucions. Una qüestió digna de pegar-hi una fanalada. Bon any!