El desprestigi de la Renfe (II)
El mes passat explicava aquí mateix les disfuncions del servei ferroviari, sobretot el de la línia que travessa el nostre municipi, la Ca-1 de Barcelona a Tortosa. Els problemes de la Renfe shan anat repetint al llarg dels darrers deu anys, però, des daquella llarga època de les vagues, declarades o encobertes, fins a lactual multiplicació davaries i incidències, hi ha hagut períodes en què el servei ha estat prou satisfactori llevat de les insuficiències endèmiques dels caps de setmana. Sorprenentment, no ha estat fins ara que els mitjans de comunicació shan abocat de ple en denunciar els excessos de lADIF (lempresa gestora de la infraestructura) i la Renfe (lempresa explotadora). Amb tot, la informació que sha donat és esbiaixada, amb clares omissions.
En primer lloc, shan accentuat les deficiències del servei de rodalia, que uneix la capital catalana amb el seu rerepaís. Encara que és cert que la xarxa metropolitana és la més afectada (52 avaries en dos mesos, abans que en perdés el compte...), la tradicional òptica barcelonina dels grans mitjans de comunicació ha negligit la cobertura informativa de la xarxa de trens regionals, que passa per casa nostra. Així, no shan tingut en compte els viatgers que van diàriament a Barcelona des de Torredembarra o Tarragona o, fins i tot, des de Reus o Cambrils. Ni tampoc aquells que fan servir el tren per moures pel Camp de Tarragona. Soblida sovint que, dins la nostra demarcació, els trens regionals (és a dir, de mitjana distància) exerceixen de trens de rodalia. En segon lloc, tant la Renfe com ladministració i la premsa shan apressat a culpar les obres de lAVE de les avaries i les interrupcions, quan només 7 de les 52 avaries daquesta tardor són imputables a les obres del tren dalta velocitat. És més, moltes shan produït al nord de Barcelona, on no hi ha obres de lAVE! La resta van ser ocasionades principalment pel llastimós estat de les infraestructures i el material mòbil. En tercer lloc, al·legar que sestà treballant perquè el nostre país pugui disposar dun tren dalta velocitat que ens situaria a nivell europeu com han declarat els buròcrates del tren és una manera molt roïna de llençar pilotes fora: als milers dusuaris habituals ens preocupa més la comunicació ferroviària entre les comarques i les principals capitals catalanes que no pas les línies de llarg recorregut. Finalment, loportunisme polític ha maldat per reclamar un traspàs de les competències ferroviàries de la Renfe a la Generalitat.
És indiscutible que la causa daquest desgavell ha estat la inexistència duna política ferroviària ambiciosa i constant durant la darrera dècada. Les antigues polítiques dirigides a loptimització de la rendibilitat econòmica han afectat greument moltes línies del nostre país (Manresa-Lleida, Vic-Puigcerdà, etc.), mentre que lajust pressupostari ha primat inversions com lEuromed (un autèntic frau a lalta velocitat) o lAVE per davant dels trens de curta i mitjana distància. Les negligències shan arrossegat des de tots els nivells: tant els ministres de Foment com lAdministració catalana, els ens locals i comarcals i els mateixos usuaris pel fet de no haver-ne denunciat les mancances òbvies. Al nostre municipi hi ha total desinterès per aquest tema: el tren és vist com un mitjà minoritari, tot i que interessant perquè hi aporta turistes. El tren no shi percep com un sector estratègic, sinó que fa nosa al creixement urbanístic: és per això que se lexpulsa fora de lhoritzó urbà, malgrat trinxar el territori. Potser ja és hora de veure les coses duna altra manera.
En primer lloc, shan accentuat les deficiències del servei de rodalia, que uneix la capital catalana amb el seu rerepaís. Encara que és cert que la xarxa metropolitana és la més afectada (52 avaries en dos mesos, abans que en perdés el compte...), la tradicional òptica barcelonina dels grans mitjans de comunicació ha negligit la cobertura informativa de la xarxa de trens regionals, que passa per casa nostra. Així, no shan tingut en compte els viatgers que van diàriament a Barcelona des de Torredembarra o Tarragona o, fins i tot, des de Reus o Cambrils. Ni tampoc aquells que fan servir el tren per moures pel Camp de Tarragona. Soblida sovint que, dins la nostra demarcació, els trens regionals (és a dir, de mitjana distància) exerceixen de trens de rodalia. En segon lloc, tant la Renfe com ladministració i la premsa shan apressat a culpar les obres de lAVE de les avaries i les interrupcions, quan només 7 de les 52 avaries daquesta tardor són imputables a les obres del tren dalta velocitat. És més, moltes shan produït al nord de Barcelona, on no hi ha obres de lAVE! La resta van ser ocasionades principalment pel llastimós estat de les infraestructures i el material mòbil. En tercer lloc, al·legar que sestà treballant perquè el nostre país pugui disposar dun tren dalta velocitat que ens situaria a nivell europeu com han declarat els buròcrates del tren és una manera molt roïna de llençar pilotes fora: als milers dusuaris habituals ens preocupa més la comunicació ferroviària entre les comarques i les principals capitals catalanes que no pas les línies de llarg recorregut. Finalment, loportunisme polític ha maldat per reclamar un traspàs de les competències ferroviàries de la Renfe a la Generalitat.
És indiscutible que la causa daquest desgavell ha estat la inexistència duna política ferroviària ambiciosa i constant durant la darrera dècada. Les antigues polítiques dirigides a loptimització de la rendibilitat econòmica han afectat greument moltes línies del nostre país (Manresa-Lleida, Vic-Puigcerdà, etc.), mentre que lajust pressupostari ha primat inversions com lEuromed (un autèntic frau a lalta velocitat) o lAVE per davant dels trens de curta i mitjana distància. Les negligències shan arrossegat des de tots els nivells: tant els ministres de Foment com lAdministració catalana, els ens locals i comarcals i els mateixos usuaris pel fet de no haver-ne denunciat les mancances òbvies. Al nostre municipi hi ha total desinterès per aquest tema: el tren és vist com un mitjà minoritari, tot i que interessant perquè hi aporta turistes. El tren no shi percep com un sector estratègic, sinó que fa nosa al creixement urbanístic: és per això que se lexpulsa fora de lhoritzó urbà, malgrat trinxar el territori. Potser ja és hora de veure les coses duna altra manera.