Il·lusions que es compren
Si hi ha una característica que definiria la televisió per sobre de totes en aquestes dates és el consumisme. La publicitat ens promet que serem feliços, especials, que tindrem èxit. Per aconseguir-ho només cal una cosa: comprar el producte que de manera molt espectacular ens anuncien. Tant se val si es tracta de perfums, delectrònica o de joguines. Aquests dies sha de regalar i, per tant, sha de comprar i gastar, i aquesta és la nostra única via cap a la felicitat. Davant de tant de somriure exagerat, i mirant aquestes famílies perfectes que surten en els anuncis, o aquests xics i xiques de cos 10, no puc deixar de preguntar-me per tota aquella gent que té problemes que no desapareixen per art de màgia al Nadal i per limpacte que deuen tenir totes aquestes imatges.
Tot plegat encara sagreuja en el cas dels infants. En el darrer informe emès pel Consell Català de lAudiovisual (CAC), on saborda la qüestió de la publicitat, paren especial esment en els efectes que té en els més petits de la casa. De fet, la principal font dinformació que tenen els nens i nenes sobre les joguines és la publicitat televisiva. Els anuncis en aquest mitjà es converteixen en una eina imprescindible per a les empreses en un mercat difícil, competitiu i molt estacional com és el de les joguines. Un tipus de publicitat que, a més, té una característica diferencial, no sadreça al seu comprador sinó als nens i nenes, i sespera que aquests demanin el producte als adults. Això obliga els anunciants a utilitzar tècniques per fer els seus espots visibles i que tinguin limpacte buscat en el seu públic objectiu.
El CAC confia en el seu informe en lalt grau de responsabilitat dels anunciants de joguines que segueixen la legislació establerta en aquesta matèria. En aquest sentit assenyalen que sha produït un retrocés considerable dels anuncis adreçats a un públic infantil que utilitzen la violència, que enganyen o que presenten infants en situació de perill. Amb tot, aquest tipus de publicitat encara té una assignatura pendent: la discriminació per raó de sexe. Els anuncis encara abusen dels estereotips de gènere, una tendència que lluny danar minvant sembla que es consolida amb el temps. Si ens fixem en les dades veurem que mentre que en la campanya nadalenca del 2001-2002 els estereotips de gènere apareixien en un 41,6% dels casos, aquesta xifra sha anat incrementant fins al darrer any quan apareixia en el 50,4% dels anuncis. Per tant, el món passiu pintat en rosa continua sent parcel·la de les nenes mentre que per als nens es fan anuncis amb més moviment, on cotxes i monstres acostumen a ser els protagonistes. El CAC conclou, doncs, que la presència dels estereotips de gènere és un dels aspectes més conflictius en qualsevol debat al voltant de construcció del discurs publicitari. I és que les coses no succeeixen per naturalesa sinó que sovint hi ha tota una sèrie de causes al darrere. Els adults ens excusem dient que el nen ens ha demanat aquell cotxe teledirigit, mentre que la nena prefereix aquella nina que patina mentre canta, i tots ho entenem com una cosa tan normal. Però què esperem si la principal font dinformació que tindran els petits seran uns anuncis on defineixen molt clarament quins jocs són divertits per a les nenes i quins altres sadrecen als nens. I mentre les unes juguen a ser mares, els altres aprenen que lacció és cosa dhomes i així es van formant rols que de grans seran més difícils encara de trencar.
Però, això sí, és Nadal i estem obligats a comprar i ser feliços. Esperem que els Reis Mags ens portin algunes il·lusions daquelles que no es poden comprar.
Tot plegat encara sagreuja en el cas dels infants. En el darrer informe emès pel Consell Català de lAudiovisual (CAC), on saborda la qüestió de la publicitat, paren especial esment en els efectes que té en els més petits de la casa. De fet, la principal font dinformació que tenen els nens i nenes sobre les joguines és la publicitat televisiva. Els anuncis en aquest mitjà es converteixen en una eina imprescindible per a les empreses en un mercat difícil, competitiu i molt estacional com és el de les joguines. Un tipus de publicitat que, a més, té una característica diferencial, no sadreça al seu comprador sinó als nens i nenes, i sespera que aquests demanin el producte als adults. Això obliga els anunciants a utilitzar tècniques per fer els seus espots visibles i que tinguin limpacte buscat en el seu públic objectiu.
El CAC confia en el seu informe en lalt grau de responsabilitat dels anunciants de joguines que segueixen la legislació establerta en aquesta matèria. En aquest sentit assenyalen que sha produït un retrocés considerable dels anuncis adreçats a un públic infantil que utilitzen la violència, que enganyen o que presenten infants en situació de perill. Amb tot, aquest tipus de publicitat encara té una assignatura pendent: la discriminació per raó de sexe. Els anuncis encara abusen dels estereotips de gènere, una tendència que lluny danar minvant sembla que es consolida amb el temps. Si ens fixem en les dades veurem que mentre que en la campanya nadalenca del 2001-2002 els estereotips de gènere apareixien en un 41,6% dels casos, aquesta xifra sha anat incrementant fins al darrer any quan apareixia en el 50,4% dels anuncis. Per tant, el món passiu pintat en rosa continua sent parcel·la de les nenes mentre que per als nens es fan anuncis amb més moviment, on cotxes i monstres acostumen a ser els protagonistes. El CAC conclou, doncs, que la presència dels estereotips de gènere és un dels aspectes més conflictius en qualsevol debat al voltant de construcció del discurs publicitari. I és que les coses no succeeixen per naturalesa sinó que sovint hi ha tota una sèrie de causes al darrere. Els adults ens excusem dient que el nen ens ha demanat aquell cotxe teledirigit, mentre que la nena prefereix aquella nina que patina mentre canta, i tots ho entenem com una cosa tan normal. Però què esperem si la principal font dinformació que tindran els petits seran uns anuncis on defineixen molt clarament quins jocs són divertits per a les nenes i quins altres sadrecen als nens. I mentre les unes juguen a ser mares, els altres aprenen que lacció és cosa dhomes i així es van formant rols que de grans seran més difícils encara de trencar.
Però, això sí, és Nadal i estem obligats a comprar i ser feliços. Esperem que els Reis Mags ens portin algunes il·lusions daquelles que no es poden comprar.