Hoaxes: els missatges enviats en cadena
Recordo que quan era petit, de tant en tant, arribaven a casa unes cartes anònimes manuscrites amb una pesseta apegada. La meva mare les deixava a banda sense donar-los importància. Però jo, mogut per la curiositat, vaig arribar a llegir-ne alguna. El resum de la misteriosa missiva seria el següent: una amiga, molt amiga de ma mare, linformava que també havia rebut una carta manuscrita amb una moneda. Malauradament si no enviava 10 cartes més amb les seves respectives monedes era possible que es desencadenessin un cúmul de calamitats sobre la persona que hagués gosat no continuar aquella cadena de cartes. Per sort era una amiga, molt amiga, si li arriba a tenir mania no vull saber quines haguessin estat les conseqüències. El cas és que la gent picava i enviava 10 cartes per si les mosques.
Suposem que tu envies 10 cartes i els 10 receptors fan cas i nenvien 10 més, ja tenim escrites 110 cartes, si els 100 nous receptors nenvien 10 més en tenim 1.110, en pocs passos tots els catalans han rebut una carta amb una pesseta. Doncs aquesta dinàmica explosiva també la podem trobar a Internet mitjançant lenviament de correus electrònics. Són els hoaxes, petites bromes o enganys que busquen arribar al màxim nombre de destinataris aprofitant la bona fe dels usuaris. Un hoax que ha estat molt popular recentment és el de Mercadona; en teoria obtenies un xec de regal si enviaves als teus amics el mateix mail que acabaves de rebre, sempre amb còpia a ladreça electrònica datenció al client daquesta cadena de supermercats. Lobjectiu daquest mail era doble, per una banda repartir xecs de regal inexistents i per laltra saturar el servidor de correu daquesta empresa. Altres hoaxes molt típics són aquells que ens avisen de la imminent arribada dun virus informàtic fatal per als nostres ordinadors i que si us plau fem arribar lavís al màxim damics possibles. La gent de bona fe cau a la trampa i envia el missatge als seus contactes fent la pilota cada vegada més grossa. També nhi ha que darrere finalitats filantròpiques volen salvar un nen malalt o contribuir en la investigació duna malaltia raríssima, però en realitat busquen estafar el màxim de gent possible amb les seves donacions. Recordo també que fa temps en va córrer un que informava que el servei de correu electrònic via web, el popular Hotmail de Microsoft, deixava de ser gratuït i que calia enviar el missatge en cadena per fer pressió contra aquesta decisió.
Els objectius dels missatges en cadena són aconseguir adreces de correu electrònic per facilitar-les a empreses terceres de màrqueting o també spammers, congestionar els servidors que gestionen el correu i alimentar lego de lautor de la broma al comprovar com el seu missatge original aconsegueix difondres per la xarxa. Les conseqüències de fer-ne cas són pèrdues econòmiques al fer perdre temps al receptor i obrir les portes a que ens enviïn correu comercial no sol·licitat. Davant un hoax aconsello trencar la cadena i no enviar el missatge de nou. També cal evitar enviar missatges informant daltres usuaris de lexistència daquesta broma perquè aconseguiríem el mateix efecte que persegueix lhoax, és a dir, que el millor és enviar el missatge directament a la paperera i oblidar-sen.
www.teapreciomucho.com
Suposem que tu envies 10 cartes i els 10 receptors fan cas i nenvien 10 més, ja tenim escrites 110 cartes, si els 100 nous receptors nenvien 10 més en tenim 1.110, en pocs passos tots els catalans han rebut una carta amb una pesseta. Doncs aquesta dinàmica explosiva també la podem trobar a Internet mitjançant lenviament de correus electrònics. Són els hoaxes, petites bromes o enganys que busquen arribar al màxim nombre de destinataris aprofitant la bona fe dels usuaris. Un hoax que ha estat molt popular recentment és el de Mercadona; en teoria obtenies un xec de regal si enviaves als teus amics el mateix mail que acabaves de rebre, sempre amb còpia a ladreça electrònica datenció al client daquesta cadena de supermercats. Lobjectiu daquest mail era doble, per una banda repartir xecs de regal inexistents i per laltra saturar el servidor de correu daquesta empresa. Altres hoaxes molt típics són aquells que ens avisen de la imminent arribada dun virus informàtic fatal per als nostres ordinadors i que si us plau fem arribar lavís al màxim damics possibles. La gent de bona fe cau a la trampa i envia el missatge als seus contactes fent la pilota cada vegada més grossa. També nhi ha que darrere finalitats filantròpiques volen salvar un nen malalt o contribuir en la investigació duna malaltia raríssima, però en realitat busquen estafar el màxim de gent possible amb les seves donacions. Recordo també que fa temps en va córrer un que informava que el servei de correu electrònic via web, el popular Hotmail de Microsoft, deixava de ser gratuït i que calia enviar el missatge en cadena per fer pressió contra aquesta decisió.
Els objectius dels missatges en cadena són aconseguir adreces de correu electrònic per facilitar-les a empreses terceres de màrqueting o també spammers, congestionar els servidors que gestionen el correu i alimentar lego de lautor de la broma al comprovar com el seu missatge original aconsegueix difondres per la xarxa. Les conseqüències de fer-ne cas són pèrdues econòmiques al fer perdre temps al receptor i obrir les portes a que ens enviïn correu comercial no sol·licitat. Davant un hoax aconsello trencar la cadena i no enviar el missatge de nou. També cal evitar enviar missatges informant daltres usuaris de lexistència daquesta broma perquè aconseguiríem el mateix efecte que persegueix lhoax, és a dir, que el millor és enviar el missatge directament a la paperera i oblidar-sen.
www.teapreciomucho.com