Toca parlar dels regals
Com ha canviat la concepció de les festes de Nadal dels nostres avis als nostres fills!
Cal reflexionar i invertir-hi molt de temps per no caure en la roda irrefrenable a la qual ens aboca la nostra societat del consumisme compulsiu i desmesurat!
Una bona forma de tractar aquest tema amb els nostres fills o alumnes és posant-los en contacte amb els avis, que van viure amb uns altres valors i un altre esperit aquestes dates tan assenyalades, que shan convertit, per a molts, en el suplici dhaver de regalar i menjar sense parar!
Ja sha dit moltes vegades que un nen amb cinc regals ja en té prou i és més que suficient. Si se sobrepassa aquesta xifra es considera un nen sobrerregalat i, per tant, que no mirarà el que li han regalat; és més, fins i tot pot acabar jugant amb les caixes o els papers on anaven els regals abans que amb les joguines tan cares que se li han regalat.
Una altra cosa a tenir en compte és que els nens petits no saben el valor dels regals, així que no cal comprar el més car; per ells, simplement és màgic que els Reis et deixin un regal en una nit màgica; per això cal anar a dormir dhora i, per descomptat, cal llevar-se dhora per obrir els regals.
Amb el menjar passa una mica el mateix. A més que ara ja ho celebrem tot, no només el Nadal i el Sant Esteve, sinó la nit de Nadal també, la nit de cap dany que fa que només tinguem ganes més que de menjar de dejunar!
Penso que les festes ens ajuden a veure que vivim en una societat dexcessos i que està a les nostres mans frenar aquest creixement desmesurat de regals de menjar i de molt, de massa, de tot!
Cal reflexionar i invertir-hi molt de temps per no caure en la roda irrefrenable a la qual ens aboca la nostra societat del consumisme compulsiu i desmesurat!
Una bona forma de tractar aquest tema amb els nostres fills o alumnes és posant-los en contacte amb els avis, que van viure amb uns altres valors i un altre esperit aquestes dates tan assenyalades, que shan convertit, per a molts, en el suplici dhaver de regalar i menjar sense parar!
Ja sha dit moltes vegades que un nen amb cinc regals ja en té prou i és més que suficient. Si se sobrepassa aquesta xifra es considera un nen sobrerregalat i, per tant, que no mirarà el que li han regalat; és més, fins i tot pot acabar jugant amb les caixes o els papers on anaven els regals abans que amb les joguines tan cares que se li han regalat.
Una altra cosa a tenir en compte és que els nens petits no saben el valor dels regals, així que no cal comprar el més car; per ells, simplement és màgic que els Reis et deixin un regal en una nit màgica; per això cal anar a dormir dhora i, per descomptat, cal llevar-se dhora per obrir els regals.
Amb el menjar passa una mica el mateix. A més que ara ja ho celebrem tot, no només el Nadal i el Sant Esteve, sinó la nit de Nadal també, la nit de cap dany que fa que només tinguem ganes més que de menjar de dejunar!
Penso que les festes ens ajuden a veure que vivim en una societat dexcessos i que està a les nostres mans frenar aquest creixement desmesurat de regals de menjar i de molt, de massa, de tot!