Una vegada conegut el resultat de les eleccions del 10 de novembre és el moment de fer valoracions, perquè la política no és un mai un esprint, sinó més aviat una carrera de fons sense fi, i tenir clars els missatges de l'electorat és essencial per a afrontar el següent cicle electoral.

La primera consideració és clara: si el que el PSOE pretenia amb una repetició dels comicis era reforçar la seva posició intentant aglutinar el vot útil, el resultat no ha pogut ser pitjor per als socialistes: hi ha victòries que són amargues i solen qualificar-se com a pírriques.

La segona és valorar què ha passat amb Ciutadans, un partit que va irrompre amb força en el panorama nacional després d'aconseguir una bona implantació a nivell de Catalunya. En primer lloc no ha estat capaç de rendibilitzar la seva posició com a partit frontissa. El problema del centre polític és que obliga a bascular a esquerra i dreta, cosa que en moltes ocasions acaba descol·locant a l'elector. En segon lloc Albert Rivera, reconeixent-li una dignitat poques vegades vista en política assumint de manera personal l'enorme fracàs de la seva formació, va incórrer en greus errors estratègics en els últims mesos, havent pogut optar per camins que haguessin canviat el seu futur. Després de guanyar les eleccions a Catalunya es va congelar la seva activitat al Parlament, renunciant Inés Arrimadas a presentar-se a la investidura, i posteriorment va enviar a part dels seus pesos pesants a lliurar una batalla a Madrid per a la implantació a nivell d’Espanya. D'haver donat suport a la investidura de Pedro Sánchez, avui seria possiblement Vicepresident i part d'un govern de coalició. D'altra banda, si hagués optat per integrar-se en la fórmula d'Espanya Suma, el conjunt de vot resultant hagués afavorit una possible majoria alternativa del centre dreta, difuminant al mateix temps la seva caiguda en intenció de vot. En política els errors es paguen cars, i Ciutadans ha descobert que fer una OPA hostil a un partit fortament implantat com el Partit Popular no és tan fàcil i té conseqüències molt doloroses.

La tercera consideració és la pujada de Vox, només comprensible en el context de la inestabilitat provocada per la qüestió catalana i que ha exacerbat un nacionalisme espanyol llarg temps ensopit. La formació d'Abascal ha rebut un cabal de vot de ràbia i protesta, i poc atribuïble a les seves propostes electorals, algunes d'elles molt discutibles. Propostes, dit sigui de pas, que poc o res tenen a veure amb els entorns locals i que dificultaran que es puguin consolidar en aquest ecosistema, on entren en joc paràmetres menys proclius a la polarització.

Una quarta consideració és l'estancament dels blocs a Catalunya. Els vots ideològics es reparteixen entre opcions molt definides sense alterar els equilibris, el que ha de portar a una reflexió sobre el camí a seguir una vegada establert que el procés és una carrera sense destinació i cal començar a parlar de futur en comptes de discutir sobre greuges.

I què passa a Cambrils? Abans de res felicitar ERC com a primera força. També al Partit Socialista, que ha recuperat múscul de cara a futures conteses electorals. I com no a Vox, que apareix de nou en el panorama local, tot i que no tinc clara la seva consolidació a mig termini pel que he exposat anteriorment. Per als companys de Cs, una forta abraçada i un missatge d’ànim: la política pot arribar a ser molt ingrata.

Els números en fred deixen una certesa evident: separat, el centre dreta a Cambrils té poques possibilitats de ser una alternativa. La simple unió de PP i Cs en una opció conjunta hauria permès aglutinar al votant per a aconseguir uns 2800 vots, pràcticament empatant amb el PSC (2824). D'incloure a Vox en l'equació la xifra es dispararia als 3400 vots, superant a ERC (3231) com primera força local.

Cal per tant col·legir que la presència del centre dreta constitucionalista a Cambrils està llastrada per la divisió, el que unit a les assignacions d'escons (o regidors) marcada per la Llei d’Hondt provoca que es vegi infra representada.

Aquesta anàlisi aplicada a escala funciona exactament igual. A la província de Tarragona ni PP, ni Vox ni Cs tindran representació malgrat haver aconseguit més de 80.000 vots, que literalment es tiren a les escombraries. D'haver-se aconseguit sota la marca Espanya Suma (o similar), s'hauria col·locat com a segona força provincial per sobre del PSC, aconseguint dos diputats.

A nivell nacional, la suma de PP i Ciutadans hauria aconseguit contraposar 6,6 milions de vots per 6,7 del Partit Socialista. Si s'hagués integrat també Vox, la dreta hagués aconseguit la majoria absoluta de 177 escons.

Com a resum podem dir que el panorama polític és incert, perquè Sánchez afronta una investidura que difícilment pot tirar endavant sense el PP, i això sense comptar que hauria de formar govern en minoria amb Podemos, excepte si pactés amb nacionalistes, cosa que ha negat per activa i per passiva en campanya. Difícil tessitura tenint en compte la tensió a Catalunya i les negres perspectives econòmiques per als propers mesos.

A l'altre costat de l'espectre polític la dreta ha d'obrir un procés de reflexió si de debò volem contraposar una alternativa de govern viable i solvent enfront del Partit Socialista a nivell Espanya, o als nacionalistes a Catalunya. Cal no oblidar que l'eclosió de la anomenada nova política només ha portat inestabilitat a causa de la dificultat d'articular majories, i que aquest fraccionament ha afectat de forma més evident a la dreta. Cal no oblidar tampoc que a l'esquerra del PSOE sempre hi va haver un partit com a Esquerra Unida, avui integrat en Podemos, que ha demostrat tenir un sòl electoral bastant sòlid. El Partit Popular jugava en solitari aglutinant tot l'espai des del centre a la dreta fins a la irrupció de Ciutadans i Vox. La conclusió evident és que només hi haurà alternativa a l'esquerra i al nacionalisme amb un gran partit de perfil demòcrata cristià -o conservador, com es prefereixi- i aquest només pot ser el PP, ja que l'altra opció, degut a les seves característiques ideològiques, no pot en cap cas consolidar-se com a tal. Als números i als fets em remeto.