Les perles dels fogons els fesols
La mongeta seca ha estat laneguet lleig dels llegums. Els seus orígens no van ser pas molt bons, de fet sutilitzava per alimentar el bestiar, a diferència de la llentia i el cigró, que gaudien de gran prestigi, arribant a ser ingredients bàsics en civilitzacions tan importants com la mesopotàmica o legípcia, tal i com mostren receptes trobades de fa més de 7.500 anys dantiguitat.
Amb el nom llatí de faseolus eren coneguts aquests llegums blancs i allargats a lantiga Roma, nom que ha perdurat en la nostra llengua: fesol.
Del contacte del nostre poble amb els àrabs es van crear zones de conreus dun fruit que els forans anomenaven allúbiya, origen del terme castellà alubia. Però la seva autèntica expansió i consum a les nostres taules va tindre lloc al segle XVI, després dels nombrosos viatges al continent americà i larribada dallò que els nadius anomenaven frijole.
El frijole representava un aliment bàsic per a la població de les Amèriques i constituïa la principal font de proteïnes que consumien. Diverses excavacions arqueològiques han trobat rastres de llegums que es daten en més de 5.000 anys aC.
El fesol és un fruit que sextreu dunes beines; posteriorment es deixa assecar, perquè a lextreuren laigua es conservi durant un llarg període de temps.
Està compost en un 25% de proteïnes, la resta es divideix en hidrats de carboni i midó. Però de fet el que realment caracteritza aquests llegums és el seu elevat contingut en oligosacàrids, un tipus de sucres que no es poden digerir, la degradació daquests al intestí provoquen els ja temuts gasos. La seva aportació de greixos és pràcticament nul·la.
Per menjar-los, cal que estiguin en remull com a mínim 12 hores amb aigua freda; habitualment cal posar tres parts daigua per una de fesols, en un recipient gran, tenint en compte que el seu volum augmenta a lhidratar-se. Passat aquest temps en remull cal escórrer-los i passar-los per aigua, així seliminen els sucres que desprenen durant el remull.
Després només cal coure els fesols amb cura, això sí, un cop arrencat el bull les hem despantar afegint un got daigua freda; això ens donarà un fesol més tendre. A partir davui és el moment de buscar-li bons acompanyants en el camí a la taula.
Un llegum humil per aquestes dates de tanta ostentació, un llegum senzill com les coses importants de la vida!
Amb el nom llatí de faseolus eren coneguts aquests llegums blancs i allargats a lantiga Roma, nom que ha perdurat en la nostra llengua: fesol.
Del contacte del nostre poble amb els àrabs es van crear zones de conreus dun fruit que els forans anomenaven allúbiya, origen del terme castellà alubia. Però la seva autèntica expansió i consum a les nostres taules va tindre lloc al segle XVI, després dels nombrosos viatges al continent americà i larribada dallò que els nadius anomenaven frijole.
El frijole representava un aliment bàsic per a la població de les Amèriques i constituïa la principal font de proteïnes que consumien. Diverses excavacions arqueològiques han trobat rastres de llegums que es daten en més de 5.000 anys aC.
El fesol és un fruit que sextreu dunes beines; posteriorment es deixa assecar, perquè a lextreuren laigua es conservi durant un llarg període de temps.
Està compost en un 25% de proteïnes, la resta es divideix en hidrats de carboni i midó. Però de fet el que realment caracteritza aquests llegums és el seu elevat contingut en oligosacàrids, un tipus de sucres que no es poden digerir, la degradació daquests al intestí provoquen els ja temuts gasos. La seva aportació de greixos és pràcticament nul·la.
Per menjar-los, cal que estiguin en remull com a mínim 12 hores amb aigua freda; habitualment cal posar tres parts daigua per una de fesols, en un recipient gran, tenint en compte que el seu volum augmenta a lhidratar-se. Passat aquest temps en remull cal escórrer-los i passar-los per aigua, així seliminen els sucres que desprenen durant el remull.
Després només cal coure els fesols amb cura, això sí, un cop arrencat el bull les hem despantar afegint un got daigua freda; això ens donarà un fesol més tendre. A partir davui és el moment de buscar-li bons acompanyants en el camí a la taula.
Un llegum humil per aquestes dates de tanta ostentació, un llegum senzill com les coses importants de la vida!