Sobre les verdures
Si lamable lector tingués la curiositat de fullejar els llibres més o menys antics de cuina, es trobaria amb una cosa que el sorprendria. Seria comprovar que la cuina de les verdures no ha existit mai en la cuina pròpiament dita. Les verdures no han tingut un valor propi en lalimentació més que com a acompanyant dels plats de carn i guisats, i, si ho han estat, han sigut generalment bullides. La cuina purament bullida no ocupa cap lloc apreciable en els llibres de cuina. Un segle enrere, a ningú no se li hauria ocorregut instituir la cuina vegetariana com a règim de vida. Els vegetals eren consumits per persones delicades que havien de menjar duna manera lleugera, i pels que avui són anomenats econòmicament febles. Les verdures sempre van ser inseparables de les persones de salut precària i minsa.
En lactualitat hi ha una ofensiva contra els greixos com a elements contraris a la salut humana. Les verdures es van imposant. La gent està cada vegada més convençuda que la durada de la seva salut depèn, en gran part, de la quantitat de bajoques tendres, col i patata, espinacs i bledes bullides que pugui engolir en cada àpat. El panorama culinari és potser una mica trist, però no hi ha més remei: tothom està disposat a acceptar-lo, si voleu de mala gana, però duna manera positiva.
La necessitat dampliar la producció de verdures va ser fàcilment compresa pels pagesos de regadiu i és per aquesta raó que laugment de les zones daquest cultiu ha estat notori. Si laigua, en aquest país, fos abundant i barata, laugment encara hauria estat més important. No és que la gent prefereixi col i patata o bledes bullides a les costelletes tendres. No. El que vull dir és que aquestes coses es vendran cada dia més, pel que solem anomenar la prescripció facultativa, o sigui, en la situació en què es troba la salut de la gent.
De vegades us trobareu en certa situació física i el metge us diu:
Vostè ha de menjar verdures...
El facultatiu ho ha dit. Sha de creure, i la gent obeeix el dictamen. La gent vol viure bé i quants més anys millor.
El que modestament pretenc és afirmar que, si hem dentrar a veles esteses a la cuina de les verdures, el menys que podem fer és millorar al màxim loferta.
El nostre país disposa de verdures excel·lents en qualitat i quantitat, malgrat no tenir una tradició remarcable en aquesta classe de mercaderies, almenys fins fa pocs anys. Depèn, en definitiva, dels pagesos, que ara en diuen productors, cosa que em fa molta gràcia. Quan a Rússia dels pagesos en van dir productors, lhecatombe productiva i camperola va ser total.
Deixem que les coses sanomenin segons la gramàtica tradicional. Els tecnòcrates i polítics van intentar demostrar que les coses es resolien canviant les paraules. Insensats... però murris.
En lactualitat hi ha una ofensiva contra els greixos com a elements contraris a la salut humana. Les verdures es van imposant. La gent està cada vegada més convençuda que la durada de la seva salut depèn, en gran part, de la quantitat de bajoques tendres, col i patata, espinacs i bledes bullides que pugui engolir en cada àpat. El panorama culinari és potser una mica trist, però no hi ha més remei: tothom està disposat a acceptar-lo, si voleu de mala gana, però duna manera positiva.
La necessitat dampliar la producció de verdures va ser fàcilment compresa pels pagesos de regadiu i és per aquesta raó que laugment de les zones daquest cultiu ha estat notori. Si laigua, en aquest país, fos abundant i barata, laugment encara hauria estat més important. No és que la gent prefereixi col i patata o bledes bullides a les costelletes tendres. No. El que vull dir és que aquestes coses es vendran cada dia més, pel que solem anomenar la prescripció facultativa, o sigui, en la situació en què es troba la salut de la gent.
De vegades us trobareu en certa situació física i el metge us diu:
Vostè ha de menjar verdures...
El facultatiu ho ha dit. Sha de creure, i la gent obeeix el dictamen. La gent vol viure bé i quants més anys millor.
El que modestament pretenc és afirmar que, si hem dentrar a veles esteses a la cuina de les verdures, el menys que podem fer és millorar al màxim loferta.
El nostre país disposa de verdures excel·lents en qualitat i quantitat, malgrat no tenir una tradició remarcable en aquesta classe de mercaderies, almenys fins fa pocs anys. Depèn, en definitiva, dels pagesos, que ara en diuen productors, cosa que em fa molta gràcia. Quan a Rússia dels pagesos en van dir productors, lhecatombe productiva i camperola va ser total.
Deixem que les coses sanomenin segons la gramàtica tradicional. Els tecnòcrates i polítics van intentar demostrar que les coses es resolien canviant les paraules. Insensats... però murris.