I no per mi, que ja tinc una edat, si no per la gent jove i, per ajustar-ho més, pels infants. Estem reescalfant la terra, estem contaminant-ho tot, estem fent venir el canvi climàtic a marxes forçades. L'única herència que els podem deixar, que és el món en el que hauran de viure, l'estem malmetent miserablement i de manera qui sap si irreversible.
Però per damunt d'aquest deteriorament de la natura, hi ha un altra aspecte que encara em fa més por, que és el deteriorament de la humanitat. La meva generació vam néixer just després de les aberracions més grans que mai ha fet la raça humana: sota l'empara de dues ideologies antagòniques però confluents en molts aspectes, es van assassinar milions i milions de persones.
Els anys que van seguir, al menys en el que coneixem com a món occidental tot (o gairebé) va ser llibertat. Hi havia la sensació que tot allò només podia anar a més, que no tindria fi, i que quedarien definitivament oblidats aquells negres temps, entre altres coses perquè les idees que havien enverinat molta gent al llarg de molts anys, les donàvem per mortes.
Malauradament no era així i ara estem veient una revifalla dels extremismes, sobre tot de dretes, per tot arreu. Van començar tímidament però ara ja van de manera totalment desacomplexada i a més compten amb el recolzament de les grans oligarquies. Tinc el sentiment que el món va per mal camí i no puc deixar de tenir molta por pel què es puguin arribar a trobar els nostres infants.