Vint anys
I el súmmum és que després de tants anys d'obres, de tanta inversió, de tants retards inexplicables i inexplicats, els nous horaris presentin uns temps de viatge entre Cambrils i Barcelona pràcticament idèntics als que ja hi havia
Per fer un desastre. Mira que ho podien haver planificat bé, perquè de temps mira que n'han tingut!.
Em refereixo a la posada en marxa del nou tram de traçat ferroviari entre Tarragona i Vandellòs. Aquesta obra, d'uns quaranta kilòmetres, aconsegueix, per fi!, que el tren no travessi La Pineda, Salou, Vilafortuny, Cambrils, Miami-Platja i l'Hospitalet de l'Infant; aquesta pel que sembla serà la única part positiva perquè tot el demés ratlla per no dir que és, el desastre.
Es perden trens, es perden enllaços, una localitat com Salou queda a la pràctica sense tren ja que per agafar-lo s'haurà d'anar al baixador de Port-Aventura al mig del no-res, a Vila-seca o a Cambrils (de fet la nova estació de Cambrils Adif l'ha rebatejada com Cambrils-Salou).
I el súmmum és que després de tants anys d'obres, de tanta inversió, de tants retards inexplicables i inexplicats, els nous horaris presentin uns temps de viatge entre Cambrils i Barcelona pràcticament idèntics als que ja hi havia, o sigui, que per recórrer uns 100 Kmts. de via en ple segle XXI, els meravellosos trens de les mai prou ben ponderades Renfe i Adif sobrevolades per l'ombra de corresponent ministerio, continuaran a unes vertiginoses velocitats mitjanes de poc més de 50 km/h. D'això se'n diu avançar, sí senyor!.