Els termes epidèmia i pandèmia fan referència al nombre de casos d’una malaltia infecciosa i a la seva difusió geogràfica. Mentre l'epidèmia té una distribució regional concreta, la pandèmia es dóna quan la infecció s’estén per un continent o més d’un. Són termes que en primera instància no fan referència a la gravetat mèdica de la malaltia, encara que pot ser, d’una altra manera, greu si el nombre d'infectats augmenta de manera desaforada i molt de pressa.
En les tres últimes setmanes hem vist com la malaltia, que es coneix amb el nom de  COVID-19, s’estenia per fora de la Xina, arribant al nostre país i mostrant aquí una clara tendència a escampar-se per tot arreu, creixent el nombre de casos d’hora en hora (veure també article a la Revista Cambrils del mes de març). La darrera setmana s’ha vist com a la Xina el nombre de casos pràcticament no augmentava o ho feia molt discretament. Els experts ho interpreten com un signe de que les mesures aplicades en aquell país comencen a donar fruits. Informacions de tot el món actualitzades minut a minut sobre el nombre de malalts etc., es troben a les pàgines web que es donen al final d’aquest article.

Les mesures a aplicar és una qüestió ben delicada, no sols per la biologia dels virus sinó també per les implicacions socials i administratives que comporta

En canvi actualment a casa nostra els casos es multipliquen amb rapidesa, havent-se registrat el nombre mes elevat d’ells a la comunitat de Madrid, seguint-la el País Basc i Catalunya. Sembla doncs que ara ens trobem aquí en una fase del procés infecciós que la Xina podria haver ja superat. Sembla, doncs, lògic que ens vulguem orientar en la experiència científica acumulada en aquell país, encara que segons l'opinió de Bruce Aylward, subdirector general de la OMS, molts països no estarien ni mental i ni materialment en condicions d’aplicar les mesures xineses als seus ciutadans. De manera que decidir les mesures a aplicar és una qüestió ben delicada, no sols per la biologia dels virus sinó també per les implicacions socials i administratives que comporta. En aquest sentit sorprèn i molt el que el primer ministre anglès, Boris Johnson, va dir fa dos dies, posant l'economia per davant de la salut dels ciutadans. El senyor Johnson accepta que molts ciutadans podrien morir, però ho justifica dient que els que sobrevisquin estaran immunitzats per a quan vingui una possible segona onada del virus. De fet avui dia no sabem res sobre el grau immunització que produeix aquest virus, ni tampoc sabem si vindran noves epidèmies del mateix virus. Una actitud la del senyor Johnson sens dubte criticable i que, al mateix temps, planteja una qüestió de valors.

Des del desembre passat en que es va produir el brot epidèmic a Wuhan (Xina) s’han dut a terme molts estudis científics sobre el virus SARS-CoV-2, un virus nou que pertany a una coneguda família de virus. Uns estudis que donen àmplia informació de la biologia del virus i, sobretot, dels aspectes clínics de la infecció. El quadre clínic es caracteritza per una simptomatologia pulmonar amb tos seca, dificultat respiratòria, febre i cansament importants. Però també s’han observat signes de participació neurològica com són mal de cap, pertorbacions de la consciència, nàusees i vòmits. Estudis recents realitzats al hospital Ditan de Beijing, han demostrat la presència del virus en el sistema nerviós central, causant inflamació del cervell (encefalitis) que afecta els centres nerviosos que regulen la respiració, el que explicaria el fallida respiratòria observa en molts pacients.

Estem davant d’un procés infecciós que si bé en un 80% dels casos transcorre d’una forma mes o menys lleu, queda un 20 % en els que l’evolució de la malaltia pot ser ben complicada. Des del punt de vista sanitari i social cal fer front a tots.

Un problema és l'elevada capacitat infecciosa d’aquest virus, que alguns científics diuen que seria capaç de contagiar fins i tot abans de que el portador dels virus presentés signes de malaltia. Segons dades de la Organització Mundial de la Salut del passat 19 de febrer d’enguany, el període d’incubació és de 5 a 6 dies, però s’han detectat casos en que ha sigut de fins 14 dies. La infecciositat del SARS-CoV-2  no depèn solament del virus sinó també de la capacitat de reaccionar de la persona infectada. Aquesta circumstància també es reflecteix en la mortalitat, que s’estima inferior al 3%, presentant aquest paràmetre canvis sobre tot en relació a la edat dels afectats i a si pateixen processos patològics afegits. Resulta doncs ben visible que estem davant d’un procés infecciós que si bé en un 80% dels casos transcorre d’una forma mes o menys lleu, queda un 20 % en els que l’evolució de la malaltia pot ser ben complicada. Des del punt de vista sanitari i social cal fer front a tots.

El problema de logística sanitària que sorgeix té a veure amb la rapidesa amb la que el virus s’escampa i infecta. Segons les prediccions dels experts en els propers tres mesos tots, es a dir, tota la població espanyola, inevitablement s’infectarà i del que es tracta es d'endarrerir tot el que es pugui el contagi, vol dir allargant el període de la malaltia, a fi i efecte de que el nombre de malalts que necessitin atenció hospitalària i de l'UCI, en un moment donat, no sigui superior a les capacitats del nostre sistema sanitari. Això es el que vol dir evitar el col·lapse del sistema sanitari del nostre país. Davant d’una situació així, les autoritats d’un país estan obligades a prendre mesures i establir directrius en primer lloc per a frenar l’avenç de l'epidèmia i en segon lloc per a garantir l’ajuda necessària als ciutadans fins aconseguir la curació. El pla d’acció ha de ser coordinat dintre i fora del país, amb el països veïns, doncs com ja pot veure el lector, la pandèmia demostra que el virus no reconeix ni fronteres ni barreres de cap classe.

Com ja s’ha apuntat abans, els xinesos han desenvolupat a Wuhan una estratègia que sembla els hi està donant bons resultats, en el sentit de que el nombre de casos d’infectats no sembla que creixi tan ràpidament o inclús s’aturi; alguns aspectes de la estratègia dels xinesos són ben obvis i han trobat ressò també a Europa i entre nosaltres. Els virus no poden reproduir-se per ells mateixos. Necessiten cèl·lules d’una persona o animal, que els hi sintetitzin els seus components i aleshores acoblar-los donant lloc a una nova partícula de virus. Per tant, els virus obligatòriament ens han de infectar a fi i efecte de poder reproduir-se. El significat de les mesures d'aïllament i de la reducció de la mobilitat, és precisament aquest: endarrerir el contagi de les persones encara que no es pugui evitar, per tal que el nombre de malats, sobretot aquells greus, sigui el més baix possible. Com ja s’ha apuntat abans, els xinesos amb mesures d’aquest tipus estan tenint un èxit prou acceptable.

Un altre ordre de mesures fa referència a la higiene personal, un nivell al que cadascú pot contribuir a que el contagi de persona a persona no es produeixi tan de pressa. Igual que amb la grip i altres malalties respiratòries, el compliment de les normes de tos i esternuts (posar l’avantbraç davant de la boca i nas), una bona higiene de les mans (rentar-les a fons i freqüentment) i mantenir una distància d’aproximadament 1 a 2 metres amb malalts i altres persones (amb anglès “social distancing”) també protegeixen de la transmissió del nou coronavirus, transmissió que es fa a traves de les gotetes respiratòries ja sigui de boca o de nas. També s’ha d’evitar donar la mà a l’hora de saludar a altres persones. Persones que presenten símptomes respiratoris, és a dir, tenen signes de malaltia a les vies respiratòries, encara que no sigui causada per el coronavirus, deurien per precaució quedar-se a casa.

I per acabar uns breus comentaris sobre la situació actual del tractament. Encara no hi ha cap tractament antiviral específic recomanat contra la COVID-19, i actualment no hi ha cap vacuna disponible. El tractament és simptomàtic i en cas d’infecció severa la aplicació d’oxigen representa el tractament d’elecció quan el pacient té dificultat respiratòria notòria. La ventilació mecànica o respiració assistida, pot ser necessària en els casos de falla respiratòria que no respon al tractament amb oxigen, mentre que el suport hemodinàmic és imprescindible en la gestió del xoc sèptic (enverinament de la sang).

Quan el Govern central  ha posat en marxa “l’estat de alarma” han canviat les rutines de la nostra vida diària. Seguim, tots plegats, les indicacions que se'ns donen en la confiança posada en el nostre magnífic sistema sanitari i amb l’esperança de que aquest tràngol passi ben aviat a la història.

A continuació s’indiquen algunes pagines de Internet on es poden trobar informacions sempre actualitzades de la pandèmia del coronavirus  dins i fora del nostre país:

John Hopkins University, Baltimore (EEUU) https://systems.jhu.edu/research/public-health/ncov/

OMS) https://www.who.int/es/emergencies/diseases/novel-coronavirus-2019

Ministeri de Sanitat de España) https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/ccayes/alertasActual/nCov-China/situacionActual.htm

Generalitat de Catalunya) https://web.gencat.cat/es/inici/index.html

Comissió Europea) https://ec.europa.eu/info/live-work-travel-eu/health/coronavirus-response_es

RTVE) https://www.rtve.es/noticias/20200315/mapa-del-coronavirus-espana/2004681.shtml

RTVE) https://www.rtve.es/noticias/20200315/mapa-del-coronavirus-espana/2004681.shtml

OMS) https://www.who.int/es/emergencies/diseases/novel-coronavirus-2019

Generalitat de Catalunya) https://web.gencat.cat/es/inici/index.html

Ministeri de Sanitat de España) https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/ccayes/alertasActual/nCov-China/situacionActual.htm

Comissió Europea) https://ec.europa.eu/info/live-work-travel-eu/health/coronavirus-response_es

John Hopkins University, Baltimore (EEUU) https://systems.jhu.edu/research/public-health/ncov/