Enguany farà cinc anys que sóc autònoma. Treballar des de casa té els seus avantatges i inconvenients. Està bé poder-te organitzar i fer un horari que segueixes de dilluns a divendres, molts cops també el cap de setmana perquè acabes fent moltíssimes hores, però la part negativa és que el contacte que tens amb els companys de feina sempre és on line. A vegades trobo a faltar el "bon dia" de quan arribes a treballar o fer petar la xerrada, però per sort molts dies surto de casa per cobrir rodes de premsa o fer entrevistes.

Però ara el confinament obligatori ha fet que els dies siguin molt més durs, no només per mi, per tots. He llegit per xarxes que molts trobeu a faltar anar a fer la cerveseta en una terrassa o anar a sopar amb els amics. Jo us confesso que el que més trobo a faltar és una abraçada. Fa set dies que estic sola a casa, només he sortit un moment a veure la meva àvia i no li he pogut fer ni un petó. Parlo amb ella cada dia, també amb la resta de la família i amb els amics fem vídeo-trucades, però el més dur és no tenir una abraçada de les persones que estimes, que et reconforti i que et calmi, que et transmeti que tot anirà bé. Fa uns mesos en aquesta mateixa columna us vaig dir que m'agradaven molt les abraçades i ara les trobo molt a faltar, molt.

A hores d'ara no sabem si el confinament durarà quinze, vint o trenta dies. Vosaltres que podeu, abraceu molt el vostre pare, mare, germà, àvia o nét. Són dies complicats però és vital que seguim les normes. No sortiu de casa si no és estrictament necessari. Es pot anar a comprar sí, però no explicar-li la vida a la caixera del súper. Hem de ser molt curosos. I sobretot, aplaudiu i molt als metges, infermeres, farmacèutics, treballadors de supermercats, policies I mossos, treballadors de la neteja i tots aquells que cada dia es deixen la pell perquè aquesta situació passi molt ràpid. Recordeu, cada dia a les 8 del vespre.

El que m'ajuda molt cada matí, mentre faig el cafè, és pensar que comença un dia més de confinament però també vol dir que queda un dia menys. No en tingueu dubte, tinc molt clar que el primer que faré quan surti de casa serà abraçar molt fort a totes aquelles persones que estimo.