Bones notícies de la Fontcoberta
Tenia pensat escriure sobre un altre tema, però Revista Cambrils Diari Digital, una font permanent dinspiració per fer front a lanomenat síndrome del full en blanc, mha proporcionat un nou element de reflexió. Al complir-se el primer any de vida del nostre digital voldria subratllar la vitalitat i la importància daquest formidable vehicle de comunicació que ha canviat el panorama comunicatiu cambrilenc i que és potser més apreciat i valorat fora de casa que a Cambrils, i que fins i tot serveix de model a daltres llocs que posen en marxa iniciatives semblants. Deia que del diari digital de la Revista ha brollat el tema daquest mes, que no és altre que la Fontcoberta torna a rajar.
Ho llegireu a les planes daquesta revista i us farà gràcia veure una fotografia que, de ben segur, us portarà bons records. Els mateixos que mha produït a mi que per fi algú, suposo que lAjuntament de Vinyols, sha decidit a fer-hi alguna actuació. No és la primera vegada que les meves fanalades shan aturat en aquest indret del poble per parlar-ne, però sobretot per reclamar que shi fes alguna cosa perquè tornés a veures la Fontcoberta i es recuperés el seu entorn com un espai doci. Recordo que una de les meves preocupacions sobre la zona era que les noves generacions no relacionessin el terme Fontcoberta amb el nom duna urbanització situada entre Cambrils i Vinyols i res més. És a dir, que lenterrament de la històrica font sota aquell immens canyar no suposés la seva desaparició definitiva, sinó que es fes lesforç necessari per tornar-la a convertir en lindret on els cambrilencs hi poguéssim tornar a fer aquelles passejades tradicionals. Recuperar el que ara sen diu una zona verda, abans un paratge natural, on grans i petits puguin beure aigua de la font i gaudir duna estona de repòs a lombra dalgun arbre, que dissortadament suposo que no podran ser els típics lledoners que hi havia als voltants i que tants bons moments ens feien passar a la canalla.
La llàstima és que shagi desperar als interessos urbanístics per dotar la zona dun equipament tan bàsic i elemental i alhora tan poc costós. La gent de Vinyols de Mar, els dels Arcs, ja hi estem acostumats a ser pràcticament contribuents nets a les arques municipals, a aportar molt i a rebre poc. Per no saber no sabem ni quins beneficis han donat les zones blaves instal·lades aquest estiu als nostres carrers. Desconeixem si sha incrementat el padró municipal com a conseqüència de lestabliment del nou sistema daparcament. Tampoc tenim notícia de lincrement de la recaptació dimpostos per les altes de les taxes dels vehicles... En fi, informació zero. Però la bona gent dels Arcs ja hi estem acostumats a rebre només les engrunes del poder vinyolenc, ja sigui a través dels esquifits llums nadalencs, duna manca significativa dinfraestructures de tot tipus, dhoraris superlimitats de loficina municipal, de la falta durbanització de la zona del vial que és de Vinyols i que queda en ridícul i en evidència davant els trams de Salou i de Cambrils... Per això, en aquest context tan trist, ens costa creure, però ens nalegrem i ho celebrem, que almenys alguns dels beneficis que aportem la bona gent dels Arcs es reinverteixin finalment a la zona. Per això no ens queixem, al contrari, benvinguts siguin i que no siguin els últims!
Ho llegireu a les planes daquesta revista i us farà gràcia veure una fotografia que, de ben segur, us portarà bons records. Els mateixos que mha produït a mi que per fi algú, suposo que lAjuntament de Vinyols, sha decidit a fer-hi alguna actuació. No és la primera vegada que les meves fanalades shan aturat en aquest indret del poble per parlar-ne, però sobretot per reclamar que shi fes alguna cosa perquè tornés a veures la Fontcoberta i es recuperés el seu entorn com un espai doci. Recordo que una de les meves preocupacions sobre la zona era que les noves generacions no relacionessin el terme Fontcoberta amb el nom duna urbanització situada entre Cambrils i Vinyols i res més. És a dir, que lenterrament de la històrica font sota aquell immens canyar no suposés la seva desaparició definitiva, sinó que es fes lesforç necessari per tornar-la a convertir en lindret on els cambrilencs hi poguéssim tornar a fer aquelles passejades tradicionals. Recuperar el que ara sen diu una zona verda, abans un paratge natural, on grans i petits puguin beure aigua de la font i gaudir duna estona de repòs a lombra dalgun arbre, que dissortadament suposo que no podran ser els típics lledoners que hi havia als voltants i que tants bons moments ens feien passar a la canalla.
La llàstima és que shagi desperar als interessos urbanístics per dotar la zona dun equipament tan bàsic i elemental i alhora tan poc costós. La gent de Vinyols de Mar, els dels Arcs, ja hi estem acostumats a ser pràcticament contribuents nets a les arques municipals, a aportar molt i a rebre poc. Per no saber no sabem ni quins beneficis han donat les zones blaves instal·lades aquest estiu als nostres carrers. Desconeixem si sha incrementat el padró municipal com a conseqüència de lestabliment del nou sistema daparcament. Tampoc tenim notícia de lincrement de la recaptació dimpostos per les altes de les taxes dels vehicles... En fi, informació zero. Però la bona gent dels Arcs ja hi estem acostumats a rebre només les engrunes del poder vinyolenc, ja sigui a través dels esquifits llums nadalencs, duna manca significativa dinfraestructures de tot tipus, dhoraris superlimitats de loficina municipal, de la falta durbanització de la zona del vial que és de Vinyols i que queda en ridícul i en evidència davant els trams de Salou i de Cambrils... Per això, en aquest context tan trist, ens costa creure, però ens nalegrem i ho celebrem, que almenys alguns dels beneficis que aportem la bona gent dels Arcs es reinverteixin finalment a la zona. Per això no ens queixem, al contrari, benvinguts siguin i que no siguin els últims!