Un hivern sense barbuts
Fa poques setmanes semblava que enguany no tindríem setmana dels barbuts, que, com diu la tradició, concentra els dies més freds de lany. Finalment, mentre escric ha arribat el fred, tal com correspon a lèpoca. No es pot negar, però, que aquest hivern ha estat ben atípic: la natura ja ho té això, que, de tant en tant, el clima es desvia de les components considerades normals. Malgrat no poder relacionar directament el temps càlid daquest darrer Nadal amb lanomenat canvi climàtic, no és menys cert que aquest nou fenomen ja té una incidència notable en el fràgil equilibri del nostre entorn i, de retruc, sobre les persones. Val a dir que no és el primer canvi climàtic de la història de la humanitat, tot i que és el primer en què els humans hi tenim un paper cabdal i del qual podem sortir-ne perdent si no prenem mesures serioses. Ja fa una bona colla danys que ens queixem dels forts impactes a què està sotmès el medi natural i cada vegada, qui més qui menys, nha assumit la seva part de responsabilitat. La dècada passada va comptar amb la celebració de diverses conferències mundials que van tractar la necessitat duna col·laboració internacional per fer front als processos de degradació del planeta. Les cimeres de Rio de Janeiro i Kyoto van establir uns programes de partida que amb prou feines sestan complint, tot i que han portat al ressorgiment duna cultura global que reinterpreta la relació home/natura.
Ara bé, en el dia a dia tot això sens fa massa gros i així mateix ho devien creure els promotors del programa Agenda 21, sota els auspicis de lONU, per promoure el desenvolupament sostenible des de làmbit local. El concepte de sostenibilitat és enormement fecund i permet elaborar polítiques municipals de millora de les activitats humanes amb impacte ambiental i, fins i tot, aplicar directrius i estratègies en els àmbits empresarial i domèstic. Lany 2003, a cavall de les dues darreres legislatures del tripartit cambrilenc, el nostre Ajuntament va elaborar un programa de compromisos emmarcat en la filosofia de lAgenda 21. No val la pena debatre si aquesta agenda cambrilenca és una mica massa tova o si shan assolit adequadament els objectius programats a curt termini: allò més preocupant és saber quin grau de compromís adquiriran amb el procés de lAgenda 21 i, en general, amb el desenvolupament sostenible, els futurs consistoris de Cambrils. No seria el primer cop que un projecte municipal acabaria morint per desídia i desinterès.
En tot cas, el respecte per lentorn ha danar molt més enllà dels projectes sobre paper impulsats per un o altre color polític. Si tenim en compte que lAjuntament de Cambrils és probablement lorganització que té més assalariats i gestiona més recursos del municipi, és lògic pensar que la consciència mediambiental sha dintegrar transversalment en la cultura institucional de la casa gran, en tots els seus nivells jeràrquics, i irradiar-la des dallí en la cultura ciutadana de la nostra localitat. Aquí faig un apunt: fixeu-vos que dic organització, perquè dir que lAjuntament és com una empresa porta inevitablement cap a un joc pervers per a la ciutadania, però això dóna per a un altre dia... No nhi ha prou amb soterrar contenidors i etiquetar-los segons els productes admesos, si no es fan passos per millorar limpacte sobre el medi. La recepta ens la proporcionen els mateixos experts: treballar per la cultura de lestalvi des de làmbit local, informar amb transparència i educar en valors.
Ara bé, en el dia a dia tot això sens fa massa gros i així mateix ho devien creure els promotors del programa Agenda 21, sota els auspicis de lONU, per promoure el desenvolupament sostenible des de làmbit local. El concepte de sostenibilitat és enormement fecund i permet elaborar polítiques municipals de millora de les activitats humanes amb impacte ambiental i, fins i tot, aplicar directrius i estratègies en els àmbits empresarial i domèstic. Lany 2003, a cavall de les dues darreres legislatures del tripartit cambrilenc, el nostre Ajuntament va elaborar un programa de compromisos emmarcat en la filosofia de lAgenda 21. No val la pena debatre si aquesta agenda cambrilenca és una mica massa tova o si shan assolit adequadament els objectius programats a curt termini: allò més preocupant és saber quin grau de compromís adquiriran amb el procés de lAgenda 21 i, en general, amb el desenvolupament sostenible, els futurs consistoris de Cambrils. No seria el primer cop que un projecte municipal acabaria morint per desídia i desinterès.
En tot cas, el respecte per lentorn ha danar molt més enllà dels projectes sobre paper impulsats per un o altre color polític. Si tenim en compte que lAjuntament de Cambrils és probablement lorganització que té més assalariats i gestiona més recursos del municipi, és lògic pensar que la consciència mediambiental sha dintegrar transversalment en la cultura institucional de la casa gran, en tots els seus nivells jeràrquics, i irradiar-la des dallí en la cultura ciutadana de la nostra localitat. Aquí faig un apunt: fixeu-vos que dic organització, perquè dir que lAjuntament és com una empresa porta inevitablement cap a un joc pervers per a la ciutadania, però això dóna per a un altre dia... No nhi ha prou amb soterrar contenidors i etiquetar-los segons els productes admesos, si no es fan passos per millorar limpacte sobre el medi. La recepta ens la proporcionen els mateixos experts: treballar per la cultura de lestalvi des de làmbit local, informar amb transparència i educar en valors.