Teleporqueria digital, no, gràcies
El passat 25 de gener el Consell Català de lAudiovisual va fer públic un estudi dopinió pública sobre els mitjans audiovisuals a Catalunya durant el 2006. De linforme sen desprenen algunes dades molt interessants. En primer lloc, cal assenyalar que TV3 és la televisió més ben valorada en totes les categories, a excepció de la relativa a la programació educativa, on els enquestats van considerar que aquesta opció era per al K3. Ara bé, lestudi també assenyala que el canal Cuatro destaca pel creixement en nombre de persones usuàries que busquen entreteniment en aquesta televisió. En aquest sentit, lestudi assenyala també que House és un dels programes més destacat pels esmentats, només superat pel Telenotícies i Els matins de TV3.
Lestudi també desvetlla el que molt aviat podria suposar un canvi dhàbits a lhora de veure la televisió, ja que el 38,1% de les llars catalanes ja disposa dun sintonitzador de la televisió digital terrestre i un 21% més té previst instal·lar-ho enguany. La Televisió de Catalunya tampoc vol perdre petjada en aquest nou terreny que sobre amb una televisió més interactiva. És per això que a banda doferir-nos diferents canals en digital (TV3, K3, C33, 300) també fa experiments amb documentals interactius. És el cas de lemissió de Guernica, pintura de guerra un reportatge emès en el programa 30 minuts. Lemissió del documental, el diumenge 21 de gener, es va fer en paral·lel en tres plataformes digitals, a més del canal analògic: TDT, Media Center i una pàgina web a Internet. Aquest fet permetia a lespectador accedir, de manera interactiva, a una gran quantitat dinformació addicional a la que donava el reportatge mateix. Des de TV3 es presentava el documental i el seu passi en tres plataformes digitals com una nova forma de veure la televisió. Potser es tracta duna exageració, però el que sí que és cert és que és una incursió en un món que cada vegada ens ve més a sobre, la televisió digital terrestre. Aquesta digitalització obre noves expectatives amb la interactivitat, una capacitat de resposta de lespectador de la qual se nha parlat molt sovint però quem en canvi, sha experimentat poc i està, ara per ara, molt limitada. I em sembla molt interessant que justament la petita mostra del que pot ser la televisió del futur lofereixi precisament un dels programes més veterans de lemissora, i és que cal tenir en compte que el 30 minuts és un programa setmanal que semet ininterrompudament des de lany 1984.
Sovint sentim allò de renovar-se o morir i està clar que aquesta màxi-ma, en el món de la televisió, és encara més vital. Sobren nous terrenys, noves expectatives i moltes possibilitats i les televisions generalistes hauran de fer un gran esforç si volen continuar sent referència. Esperem que amb les noves possibilitats televisives no succeeixi allò que succeeix en la realitat i que es recull una vegada més en linforme del CAC amb què començàvem larticle: el 71% de les persones consultades consideren que els programes teleporqueria shan incrementat respecte a lany passat.
Lestudi també desvetlla el que molt aviat podria suposar un canvi dhàbits a lhora de veure la televisió, ja que el 38,1% de les llars catalanes ja disposa dun sintonitzador de la televisió digital terrestre i un 21% més té previst instal·lar-ho enguany. La Televisió de Catalunya tampoc vol perdre petjada en aquest nou terreny que sobre amb una televisió més interactiva. És per això que a banda doferir-nos diferents canals en digital (TV3, K3, C33, 300) també fa experiments amb documentals interactius. És el cas de lemissió de Guernica, pintura de guerra un reportatge emès en el programa 30 minuts. Lemissió del documental, el diumenge 21 de gener, es va fer en paral·lel en tres plataformes digitals, a més del canal analògic: TDT, Media Center i una pàgina web a Internet. Aquest fet permetia a lespectador accedir, de manera interactiva, a una gran quantitat dinformació addicional a la que donava el reportatge mateix. Des de TV3 es presentava el documental i el seu passi en tres plataformes digitals com una nova forma de veure la televisió. Potser es tracta duna exageració, però el que sí que és cert és que és una incursió en un món que cada vegada ens ve més a sobre, la televisió digital terrestre. Aquesta digitalització obre noves expectatives amb la interactivitat, una capacitat de resposta de lespectador de la qual se nha parlat molt sovint però quem en canvi, sha experimentat poc i està, ara per ara, molt limitada. I em sembla molt interessant que justament la petita mostra del que pot ser la televisió del futur lofereixi precisament un dels programes més veterans de lemissora, i és que cal tenir en compte que el 30 minuts és un programa setmanal que semet ininterrompudament des de lany 1984.
Sovint sentim allò de renovar-se o morir i està clar que aquesta màxi-ma, en el món de la televisió, és encara més vital. Sobren nous terrenys, noves expectatives i moltes possibilitats i les televisions generalistes hauran de fer un gran esforç si volen continuar sent referència. Esperem que amb les noves possibilitats televisives no succeeixi allò que succeeix en la realitat i que es recull una vegada més en linforme del CAC amb què començàvem larticle: el 71% de les persones consultades consideren que els programes teleporqueria shan incrementat respecte a lany passat.