Després dexcessos i empatxos, bons propòsits
Després de les festes, qui no sha proposat un canvi de vida? Al principi el propòsit és una mica radical i a poc a poc (això si arriba a dur-se a la pràctica) acaba sent només això: un bon propòsit.
Quin exemple donem als nostres fills amb aquestes falses propostes? Doncs la veritat és que com ja hem dit alguna vegada és més important el que fem que el que diem. Per això el que aprenen és que podem dir-ho tot i fer el que vulguem... i aquest no és molt bon exemple.
Com podem solucionar-ho? Doncs fent-nos petits propòsits en els quals ens puguem mantenir ferms i assolir-los. Sona difícil? No, senzillament cal que a lhora de plantejar-nos les coses puguin ser quantificades i es pugui assolir lèxit en un període relativament curt (abans que sens oblidi que teníem un propòsit).
El mateix podem demanar-los als nostres fills, petits objectius que els ajudin a autosuperar-se i que a més puguin veure la seva pròpia evolució i lassoliment dels seus petits èxits. Aquests són els que més motiven linfant perquè veu la seva pròpia evolució i se nadona, i es fa conscient del seu propi aprenentatge.
Tot això és més fàcil de fer del que sembla. Agafant una cartolina de colors i uns quants gomets per valorar levolució, podem posar els petits objectius i els dies de la setmana en un quadre de doble entrada; si lobjectiu sacompleix, un gomet verd; si saproxima, un de taronja, i si no sacompleix, un de vermell. Al final del mes, valorar quin és el resultat i premi! Tot això ha danar acompanyat duna valoració per part de ladult de les causes i conseqüències de les actuacions dels infants i per què no? també escoltar el que tenen a dir sobre els nostres propòsits o objectius. Fent-los conscients dels seus actes els farem persones autònomes.
Quin exemple donem als nostres fills amb aquestes falses propostes? Doncs la veritat és que com ja hem dit alguna vegada és més important el que fem que el que diem. Per això el que aprenen és que podem dir-ho tot i fer el que vulguem... i aquest no és molt bon exemple.
Com podem solucionar-ho? Doncs fent-nos petits propòsits en els quals ens puguem mantenir ferms i assolir-los. Sona difícil? No, senzillament cal que a lhora de plantejar-nos les coses puguin ser quantificades i es pugui assolir lèxit en un període relativament curt (abans que sens oblidi que teníem un propòsit).
El mateix podem demanar-los als nostres fills, petits objectius que els ajudin a autosuperar-se i que a més puguin veure la seva pròpia evolució i lassoliment dels seus petits èxits. Aquests són els que més motiven linfant perquè veu la seva pròpia evolució i se nadona, i es fa conscient del seu propi aprenentatge.
Tot això és més fàcil de fer del que sembla. Agafant una cartolina de colors i uns quants gomets per valorar levolució, podem posar els petits objectius i els dies de la setmana en un quadre de doble entrada; si lobjectiu sacompleix, un gomet verd; si saproxima, un de taronja, i si no sacompleix, un de vermell. Al final del mes, valorar quin és el resultat i premi! Tot això ha danar acompanyat duna valoració per part de ladult de les causes i conseqüències de les actuacions dels infants i per què no? també escoltar el que tenen a dir sobre els nostres propòsits o objectius. Fent-los conscients dels seus actes els farem persones autònomes.