Per al meus amics que corren
Laltre dia, parlant amb un amic meu de les anades i vingudes de lexercici, em va dir que ara havia començat a córrer i que li feia la impressió que li agradaria molt, potser fins i tot per enganxar-shi.
Conec diverses persones que es dediquen a córrer, ja sigui maratons, mitges maratons, curses de muntanya o simplement els que corren per pura afició o salut, sense buscar-hi cap objectiu competitiu. Alguns dells tenen entrenador, ja que formen part dun grup més o menys elitista, i aquests estan molt controlats. Els altres van fent. Uns es basen en lexperiència, en el que llegeixen en revistes, en el que diu el més influent del grup, o en les pròpies sensacions que els va aportant el seu entrenament. Per a tots aquests, comentaré diversos aspectes (enumerant-los) a tenir en compte a lhora dentrenar i competir en això de córrer:
1. Alguns pensen que si no corren cada dia al màxim no ho estan fent bé. Greu error. Córrer sempre a tope eleva moltíssim el risc de sobreentrenament i de lesions.
2. Posat el pulsòmetre per dormir i comprova les teves pulsacions en el moment de despertar-te. Si vas un 10% per damunt del que és habitual, descansa, ja que encara no sha assimilat bé lentrenament dels dies anteriors.
3. Has de tenir alguns dies dentrenament de recuperació, on sha de rodar entre 10 i 15 pulsacions que en el ritme habitual.
4. De la mateixa forma que anar sempre al màxim és dolent, anar sempre trotant no suposa cap millora efectiva en el teu rendiment de corredor (si és que el busques). Has dincloure entrenaments de velocitat, a través de sèries.
5. Primer, però, si no ho has fet mai, fes un dia de sèries cada 10 i després dun mes o dos ja podràs fer-ne un a la setmana.
6. De les sèries, només diré en aquesta ocasió que nhi ha de llargues (2.000 metres), mitjanes (entre 800 i 2.000 metres) i curtes (entre 300 i 600 metres). Per saber si thas passat de ritme, has de veure que el teu pulsòmetre baixi unes 30 p/m en un minut, just després dacabar alguna sèrie. Si no ho fan, és que has anat massa fort.
7. Per millorar has de fer de tot en la setmana: un rodatge llarg, un de ràpid, dos de recuperació, un de sèries i dos dies sense córrer.
8. Com he dit abans, no tot és córrer. És importantíssim fer un treball de força per obtenir una millora molt més gran i evitar el risc de patir una lesió.
9. També és importantíssim dedicar de 15 a 20 minuts com a mínim després de cada entrenament de córrer a estirar i a fer abdominals.
10. Tranquils. Si el treball de força feu poc pes i moltes repeticions no guanyareu gens de pes, sinó densitat muscular, que es transformarà en molta més potència quan deixis lentrenament de força (un mes abans de la competició, si és que competeixes).
11. Sembla que els corredors es perden pel calçat i la roba tècnica. El cert és que el que és prioritari és el calçat i sha de donar molta importància a lestabilitat i lamortiment. La resta ja anirà arribant.
12. No vulguis estar a tot arreu. Selecciona les curses. No podem corre-ho tot i tot bé.
13. Córrer pot ser molt important per a tu, però has de valorar aquesta importància. La vida dóna moltes coses importants a les persones. Potser testàs passant amb això de córrer, o potser no. Si no vius de córrer, tingues-ho controlat. Hi ha més gent i més coses que també esperen molt de tu.
Si a algú li serveix per a alguna cosa, doncs molt bé, ni que sigui per passar lestona llegint. Jo ja sé com són els addictes a córrer. Molts cops shan destrellar per adonar-se del què i del com estan fent les coses. Busqueu un assessorament fiable i llavors... a córrer.
Conec diverses persones que es dediquen a córrer, ja sigui maratons, mitges maratons, curses de muntanya o simplement els que corren per pura afició o salut, sense buscar-hi cap objectiu competitiu. Alguns dells tenen entrenador, ja que formen part dun grup més o menys elitista, i aquests estan molt controlats. Els altres van fent. Uns es basen en lexperiència, en el que llegeixen en revistes, en el que diu el més influent del grup, o en les pròpies sensacions que els va aportant el seu entrenament. Per a tots aquests, comentaré diversos aspectes (enumerant-los) a tenir en compte a lhora dentrenar i competir en això de córrer:
1. Alguns pensen que si no corren cada dia al màxim no ho estan fent bé. Greu error. Córrer sempre a tope eleva moltíssim el risc de sobreentrenament i de lesions.
2. Posat el pulsòmetre per dormir i comprova les teves pulsacions en el moment de despertar-te. Si vas un 10% per damunt del que és habitual, descansa, ja que encara no sha assimilat bé lentrenament dels dies anteriors.
3. Has de tenir alguns dies dentrenament de recuperació, on sha de rodar entre 10 i 15 pulsacions que en el ritme habitual.
4. De la mateixa forma que anar sempre al màxim és dolent, anar sempre trotant no suposa cap millora efectiva en el teu rendiment de corredor (si és que el busques). Has dincloure entrenaments de velocitat, a través de sèries.
5. Primer, però, si no ho has fet mai, fes un dia de sèries cada 10 i després dun mes o dos ja podràs fer-ne un a la setmana.
6. De les sèries, només diré en aquesta ocasió que nhi ha de llargues (2.000 metres), mitjanes (entre 800 i 2.000 metres) i curtes (entre 300 i 600 metres). Per saber si thas passat de ritme, has de veure que el teu pulsòmetre baixi unes 30 p/m en un minut, just després dacabar alguna sèrie. Si no ho fan, és que has anat massa fort.
7. Per millorar has de fer de tot en la setmana: un rodatge llarg, un de ràpid, dos de recuperació, un de sèries i dos dies sense córrer.
8. Com he dit abans, no tot és córrer. És importantíssim fer un treball de força per obtenir una millora molt més gran i evitar el risc de patir una lesió.
9. També és importantíssim dedicar de 15 a 20 minuts com a mínim després de cada entrenament de córrer a estirar i a fer abdominals.
10. Tranquils. Si el treball de força feu poc pes i moltes repeticions no guanyareu gens de pes, sinó densitat muscular, que es transformarà en molta més potència quan deixis lentrenament de força (un mes abans de la competició, si és que competeixes).
11. Sembla que els corredors es perden pel calçat i la roba tècnica. El cert és que el que és prioritari és el calçat i sha de donar molta importància a lestabilitat i lamortiment. La resta ja anirà arribant.
12. No vulguis estar a tot arreu. Selecciona les curses. No podem corre-ho tot i tot bé.
13. Córrer pot ser molt important per a tu, però has de valorar aquesta importància. La vida dóna moltes coses importants a les persones. Potser testàs passant amb això de córrer, o potser no. Si no vius de córrer, tingues-ho controlat. Hi ha més gent i més coses que també esperen molt de tu.
Si a algú li serveix per a alguna cosa, doncs molt bé, ni que sigui per passar lestona llegint. Jo ja sé com són els addictes a córrer. Molts cops shan destrellar per adonar-se del què i del com estan fent les coses. Busqueu un assessorament fiable i llavors... a córrer.