Lallioli i la maionesa
Al meu entendre, els països de loli doliva posseeixen dues salses de molta anomenada i molt utilitzades: lallioli i la maionesa, tot i ser feta amb oli doliva. Sha dissentit molt sobre si la maionesa és la maonesa i si va tindre el seu origen a Maó i va ser trasllada a París en el regnat de Lluís XV. Aquest origen no sha pogut aclarir duna manera decisiva. Per al que els convé els francesos són endimoniats; per a daltres coses, no tant. Per altra banda, voler localitzar el naixement de lallioli en un lloc concret del Mediterrani és una pretensió impossible. Loli doliva ha estat el greix de lhome mediterrani, des de sempre. La salsa, doncs, no es pot localitzar; té un origen genèric.
És evident que lallioli és element culminant de totes les salses de loli, però les seves fronteres són molt més limitades que les de la maionesa. Al centre i nord dEuropa, lall els posa la pell de gallina. En el nostre país, la gent distingida i finolis és contrària a lall, però de vegades aquestes persones sen moren de ganes. He vist marits demanar permís a les seves senyores per acostar-shi. Realment, al llit, cara a cara, té poca amenitat. Per a laltre, és clar... És per aquestes raons, i daltres, que lallioli disposa duna àrea limitada i la seva difusió és sobretot rural. A lhivern, lallioli és la calefacció central dels pagesos i pescadors. És un element importantíssim i, si fa fred, decisiu.
La distinció no tolera lall. En canvi, en els llibres de cuina regional de França, sobretot de cuina provençal, aquesta salsa és presentada amb tots els honors, tant es pot servir per acompanyar un plat de peix com de carn. Tal afirmació no es pot pas fer amb totes les salses. Les persones que viuen en els espais de la mantega no solen apreciar la cuina de loli i de lall. Loli els crispa, sobretot si el punt dacidesa és incisiu. Per contra, les persones de la part oposada no poden tolerar els greixos animals i els costa molt habituar-shi. La mantega és considerada apegalosa i de difícil absorció.
Però, alerta amb el patriotisme de lall. No abusem de lallioli, ja sigui en cru o guisat. Lexcés daquesta salsa pot destruir la resta del guisat i adquirir un desequilibri. Una salsa ha de servir per subratllar les qualitats dun aliment, mai per despersonalitzar-lo i destruir-lo.
Cal tenir calma i habituar lestómac a la tolerància davant les coses tan diverses que la vida ens va presentant cada instant. En cas contrari, val més no moures de casa, perquè se sofreix enormement.
El que el món té de divertit i dinteressant prové de la seva diversitat; però si la diversitat no produeix més que molèsties, es converteix en un suplici.
És evident que lallioli és element culminant de totes les salses de loli, però les seves fronteres són molt més limitades que les de la maionesa. Al centre i nord dEuropa, lall els posa la pell de gallina. En el nostre país, la gent distingida i finolis és contrària a lall, però de vegades aquestes persones sen moren de ganes. He vist marits demanar permís a les seves senyores per acostar-shi. Realment, al llit, cara a cara, té poca amenitat. Per a laltre, és clar... És per aquestes raons, i daltres, que lallioli disposa duna àrea limitada i la seva difusió és sobretot rural. A lhivern, lallioli és la calefacció central dels pagesos i pescadors. És un element importantíssim i, si fa fred, decisiu.
La distinció no tolera lall. En canvi, en els llibres de cuina regional de França, sobretot de cuina provençal, aquesta salsa és presentada amb tots els honors, tant es pot servir per acompanyar un plat de peix com de carn. Tal afirmació no es pot pas fer amb totes les salses. Les persones que viuen en els espais de la mantega no solen apreciar la cuina de loli i de lall. Loli els crispa, sobretot si el punt dacidesa és incisiu. Per contra, les persones de la part oposada no poden tolerar els greixos animals i els costa molt habituar-shi. La mantega és considerada apegalosa i de difícil absorció.
Però, alerta amb el patriotisme de lall. No abusem de lallioli, ja sigui en cru o guisat. Lexcés daquesta salsa pot destruir la resta del guisat i adquirir un desequilibri. Una salsa ha de servir per subratllar les qualitats dun aliment, mai per despersonalitzar-lo i destruir-lo.
Cal tenir calma i habituar lestómac a la tolerància davant les coses tan diverses que la vida ens va presentant cada instant. En cas contrari, val més no moures de casa, perquè se sofreix enormement.
El que el món té de divertit i dinteressant prové de la seva diversitat; però si la diversitat no produeix més que molèsties, es converteix en un suplici.