Participació ciutadana digital
El gener de lany passat Revista Cambrils posava en marxa un nou mitjà de comunicació, un diari digital, que a més dinformar diàriament sobre lactualitat cambrilenca, volia ser una eina de servei al ciutadà, amb una agenda cultural i esportiva, enquestes i altres informacions.
Després de mesos de treball, l1 de gener de 2006 es va publicar la primera edició de Revista Cambrils Diari Digital, una edició protagonitzada per la notícia del naixement del nou mitjà. Estàvem aterrits, aquesta és la veritat, no sabíem quina resposta tindria, no sabíem si seríem capaços de poder oferir un mínim de notícies diàries, però hi vam apostar fort. Era (és) un projecte ambiciós i agosarat, ja que partíem de lestructura dun mitjà de comunicació mensual i el format diari ens exigia (exigeix) treballar la informació al moment... i això gairebé amb els mateixos mitjans (econòmics i humans) amb què a més a més editàvem (editem) la Revista.
Un any després podem dir amb molt dorgull que és un mitjà consolidat; des dels seus inicis hem anat veient com el nombre de visites ha anat augmentant exponencialment i també les subscripcions al servei de titulars. Les xifres sempre són fredes, però al darrere de les 1.200 visites diàries de mitjana hi ha uns lectors fidels que segueixen diàriament la informació local a través del nostre mitjà, un mitjà, cal recordar, independent.
La gran aposta en aquell moment, a més, va ser dotar la pàgina de la possibilitat que els internautes poguessin opinar lliurement sobre les notícies. La resposta que ha tingut la iniciativa ha sigut brutal (no es pot dir daltra manera), mal que pesi a alguns a la casa gran. Val a dir que aquesta gran aposta ens ha costat molts maldecaps, perquè mai plou a gust de tothom i hi ha gent que senfada pels comentaris que es publiquen i hi ha gent que senfada perquè el que ha escrit no sha publicat. En qualsevol cas, ha estat una iniciativa que no ha deixat ningú indiferent i sha constituït una espècie de comunitat virtual que diàriament hi participa amb les seves opinions. El racó Expressa la teva opinió! va néixer com un servei públic i hi ha gent a la casa gran que així ho ha entès, ja que els mateixos regidors hi han participat sempre que han volgut per fer els aclariments que han volgut fer als comentaristes. Va ser amb aquesta voluntat de servei que va ser creat i així ho entenen també els ciutadans que hi participen (així ens ho han expressat una i altra vegada): un servei públic, fins i tot lúnic, que permet donar veu als ciutadans de Cambrils que no tenen altra mitjà per fer sentir la seva veu (los sin voz, en deia un dels comentaristes habituals, que signa amb el pseudònim de Vascocatalán; textualment: gracias a vosotros/as los sin voz disponemos de un altavoz con el que desahogarnos).
Com deia abans, això no ha sentat bé a tothom, no tothom sap entomar les crítiques (que no sempre són destructives) ni creu gaire en les eines de participació ciutadana tret dalguna consulta popular de tant en tant, perquè queda bé fer veure que es compta amb la ciutadania amb això de la participació ciutadana, però tampoc no cal que la ciutadania participi en allò que no els demanen.
Com deia la cançó dels nostres convilatans Gadegangs: si cou, cou, cou, és que pica .
Valgui per qui li valgui!
Després de mesos de treball, l1 de gener de 2006 es va publicar la primera edició de Revista Cambrils Diari Digital, una edició protagonitzada per la notícia del naixement del nou mitjà. Estàvem aterrits, aquesta és la veritat, no sabíem quina resposta tindria, no sabíem si seríem capaços de poder oferir un mínim de notícies diàries, però hi vam apostar fort. Era (és) un projecte ambiciós i agosarat, ja que partíem de lestructura dun mitjà de comunicació mensual i el format diari ens exigia (exigeix) treballar la informació al moment... i això gairebé amb els mateixos mitjans (econòmics i humans) amb què a més a més editàvem (editem) la Revista.
Un any després podem dir amb molt dorgull que és un mitjà consolidat; des dels seus inicis hem anat veient com el nombre de visites ha anat augmentant exponencialment i també les subscripcions al servei de titulars. Les xifres sempre són fredes, però al darrere de les 1.200 visites diàries de mitjana hi ha uns lectors fidels que segueixen diàriament la informació local a través del nostre mitjà, un mitjà, cal recordar, independent.
La gran aposta en aquell moment, a més, va ser dotar la pàgina de la possibilitat que els internautes poguessin opinar lliurement sobre les notícies. La resposta que ha tingut la iniciativa ha sigut brutal (no es pot dir daltra manera), mal que pesi a alguns a la casa gran. Val a dir que aquesta gran aposta ens ha costat molts maldecaps, perquè mai plou a gust de tothom i hi ha gent que senfada pels comentaris que es publiquen i hi ha gent que senfada perquè el que ha escrit no sha publicat. En qualsevol cas, ha estat una iniciativa que no ha deixat ningú indiferent i sha constituït una espècie de comunitat virtual que diàriament hi participa amb les seves opinions. El racó Expressa la teva opinió! va néixer com un servei públic i hi ha gent a la casa gran que així ho ha entès, ja que els mateixos regidors hi han participat sempre que han volgut per fer els aclariments que han volgut fer als comentaristes. Va ser amb aquesta voluntat de servei que va ser creat i així ho entenen també els ciutadans que hi participen (així ens ho han expressat una i altra vegada): un servei públic, fins i tot lúnic, que permet donar veu als ciutadans de Cambrils que no tenen altra mitjà per fer sentir la seva veu (los sin voz, en deia un dels comentaristes habituals, que signa amb el pseudònim de Vascocatalán; textualment: gracias a vosotros/as los sin voz disponemos de un altavoz con el que desahogarnos).
Com deia abans, això no ha sentat bé a tothom, no tothom sap entomar les crítiques (que no sempre són destructives) ni creu gaire en les eines de participació ciutadana tret dalguna consulta popular de tant en tant, perquè queda bé fer veure que es compta amb la ciutadania amb això de la participació ciutadana, però tampoc no cal que la ciutadania participi en allò que no els demanen.
Com deia la cançó dels nostres convilatans Gadegangs: si cou, cou, cou, és que pica .
Valgui per qui li valgui!