Fa molts anys, tants que llavors jo encara no era ni un adolescent, ajudava a mon pare en pau descansi al tros -ara seria delicte, llavors era el que hi havia-; les terres que tenia eren de secà i tan costerudes que només es podien conrear a mà i per posar-se a cavar a mà 10Ha s'havia de tenir molta moral. Doncs bé, ell sempre em deia: "fill no miris endavant que veuràs el que ens queda i t'agafarà por, mira cap endarrere i veuràs el que ja hem fet i t'animaràs".

He fet tot aquest circumloqui abans de venir al moment actual perquè, tant pel que fa al confinament que ens té lligats a casa com pel que fa a la llibertat del nostre país si mirem endavant pot ser que ens esverem, per tant, mirem endarrere i veure el que hem fet ens donarà ànim per continuar endavant.

Quant ens queda de confinament?, qui ho sap!; per això no podem mirar endavant perquè ens desesperarem, mirem endarrere i això ens pot donar força i m'explico: aquest cap de setmana acabarem la sisena setmana d'aquesta situació, qui s'hauria imaginat abans de començar que malgrat tot estaríem tan bé físicament i mentalment?, jo diria que pocs, per tant, veient això tirem (no mirem) endavant i pensem que cada dia passat és un dia menys que ens queda. De l'altra tema ja en parlarem ben aviat. Força i endavant!!.