No seré jo qui faci futurologia, ni que digui que ha de fer la gent, perquè com deia Aristòtil, només sé que no ser res. L’únic del que escriuré en aquestes línies, són comentaris fruit de les converses amb els meus amics, que tenen negocis de la restauració i que potser poden servir en aquest moment, però ho faig amb humilitat.

La situació és complexa, com mai l’hem viscut, això és evident i no ens calen molts doctorats per saber-ho. I més en un àmbit dedicat de ple al turisme. La tornada serà dura i per això preguntava als meus amics com ho veien i com s’ho farien.

La majoria dels empresaris fan els deures amb els mitjans que tenen, tots per suposat han fet l’ERTO, ja que no fer-ho podia implicar una mort segura. És un tema de simple aritmètica no és pot pagar si no hi ha ingressos. L’altre ha estat demanar ajudes a l'ICO, els famosos crèdits tous, en forma d’ajuda de l’Estat. Un tema en el que ara no entrarem, però que queda en el pap per repassar juntament amb altres actuacions que s'han pres aquests dies.

Què demanar i quan? La veritat és que això dependrà del pla de cada restaurant en el futur, però d’entrada com em comenten, el millor seria anar a màxims. L’empresa necessita un coixí molt gros per l’entomada que està per venir. S’han de posar amb la previsió més pessimista, on a males aquesta línia de crèdit els ajudi a sobreviure aquesta temporada i arribar fins al 2021.

Previsió austera. Moltes veus pensen que al juny es pugui apujar la persiana amb totes les mesures que calgui com ara mantenir unes distàncies mínimes, reduir l’aforament i prendre les precaucions higièniques sanitàries pertinents.

En aquest supòsit la majoria dels restaurants hauran de visualitzar una previsió més aviat austera, que respongui possiblement a un 50% de caixa en referència a l’històric. Això afectarà malauradament a la contractació que es plasma en diversos escenaris. Un d’aquests respon a les empreses que han fet un ERTO i que per llei els treballadors/es afectats tornen al seu lloc de feina un cop finalitzi l’estat d’alarma i que tenen la seguretat de contractació de sis mesos. El restaurant haurà de fer els números amb aquesta plantilla, això pot ser complex segons la situació de cadascú, si tenim en compte la previsió que hem parlat abans, que pot estar reduïda a la meitat dels ingressos.

D’altres és possible que tinguessin encara la plantilla per tancar abans del covid-19, amb la qual cosa els hi dóna una mica més de marge per reinventar-se perquè es tracta una mica d’això, d’empescar-se-les per no defallir.

Cal generar formats austers per poder fer front a una temporada que serà inusual i desconeguda, sense precedents, propera a una de postguerra com totes les veus enteses no és cansen de predicar-nos. Així caldrà iniciar l’activitat el màxim blindats possible, en cert sentit començar des d'un mínim per tal de poder readaptar-se segons vagi esdevenint la resposta del sector, del client, de la societat. Sabent que no vindrà el turisme estranger, esperem doncs fer-nos forts entre nosaltres, fer país, mai millor dit. Serà el moment de sortir i fer consum de proximitat, tots i totes ho necessitarem. Aquest podria esdevenir un “mantra” necessari i que fa molt temps que es subjacent com a resposta o antídot de la globalització econòmica ferotge.

Com hem vist en altres ocasions, els negocis petits i més els familiars podran superar aquest sotrac, amb cintura, pit i collons. No és una recepta molt ortodoxa però és el que necessita el sector, els restauradors estan fets d’una altra pasta, són gent dura de nassos, esperem que la majoria se'n pugui sortir. És cert que ha existit una bombolla amb especulació inclosa, totes hem vist obrir i tancar establiments nous en cada temporada, però no és el moment de fer llenya.

El govern, quan passi aquest estat d’alarma, haurà d’ajudar als pilars de la nostra economia, que no són els bancs, ni les grans empreses, sinó les pimes i entre aquestes la restauració, ja que segons les dades del 2018 el fet de menjar fora de casa només amb relació als espanyols equival a 34.539 milions d’euros.

S’esperen temps difícils i tot dependrà de la resposta de tots i totes. Estem al vostre costat.