Pels seus fruits els coneixereu diu l'Evangeli. Diu que un arbre bo no pot donar fruits dolents i que un arbre dolent no pot donar fruits bons. Podem doncs concloure que un fruit bo no pot ser d'un arbre dolent, o que un fruit dolent no pot ser d'un arbre bo.

Si agafem un estat que durant quaranta-cinc anys manté un dictador assassí i genocida fins que mor tranquil·lament al seu llit; que l'enterra amb tota pompa al costat d'un ideòleg feixista; que un dia l'exhuma i ho fa amb tots els honors -fins i tot la ministra de justícia hi assisteix de rigorós dol i es transmet tot per la televisió oficial- (per cert l'ideòleg feixista continua enterrat on era); que al lloc on és novament inhumat amb tots els honors està envoltat per una colla de la que llegir-ne els noms fa venir esgarrifances. Si aquest estat té una "jefatura" imposada pel dictador, si no ha depurat cap responsabilitat dels esbirros del règim criminal, si els capitostos del règim continuen manant i remenant, si veiem a més que fins i tot els més sinistres i sàdics repressors i torturadors han estat honorats i condecorats i han viscut fins avui emparats per l'estat, podem deduir basant-nos en el passatge evangèlic que a la vista d'aquests "fruits" tan dolents aquest estat és dolent?. Jo diria que sí.