A la columna del mes passat us parlava de la iniciativa portada a terme per l’Associació de Propietaris del Cap de Sant Pere davant el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Cambrils. L’associació va crear una web i un fòrum digital on els afectats s’informaven i es posaven en contacte els uns amb els altres. Parlàvem de la primera mobilització ciutadana digital de Cambrils. No han passat gaires dies per veure’n néixer una altra, aquest cop provinent del sector jove cambrilenc, que demana l’existència d’un local o sala polivalent on realitzar concerts i actuacions. Les peticions es formulen en base a un manifest que porta el títol “Cambrils la vergonya de la província.és!!!”. El manifest diu “és una vergonya que un municipi que ven la imatge de ser una de les capitals del Camp de Tarragona no tingui encara una sala en condicions per poder oferir música en directe. Fa trenta anys que els joves i la gent en general que viu tot l’any a Cambrils ha insistit a reclamar un espai on es pugui assistir a una programació musical estable. És una contradicció que Cambrils sigui un dels municipis on es construeix més de l’Estat i en canvi aquest local no s’arribi a fer”. El manifest recorda que l’any 1976 un sector de cambrilencs va mostrar el seu rebuig a la construcció d’un auditori prop de la torre del Mas d’en Bisbe. Aleshores havien d’actuar els mítics Rolling Stones, però això no va poder ser. Aquest fet va ser tractat amb profunditat en un reportatge editat per la Revista Cambrils l’any 1996, per a qui vulgui saber-ne més detalls. Com a nota anecdòtica recordo haver sentit explicar que el clamor popular contra l’arribada de hippies i peluts va provocar que una autoritat municipal d’aleshores s’emportés públicament una plantofada. Veiem, doncs, que el tema de l’auditori ha estat des de sempre un tema candent a Cambrils.

El manifest ha rebut adhesions de grups de música locals, d’entitats cambrilenques i de particulars relacionats amb el món de la cultura i l’art. També alguns pubs donen suport al manifest, on es demana una major flexibilitat a l’hora d’organitzar actuacions en directe, “volem anar a veure música en viu sense tenir por que aparegui la policia”. Però les adhesions no només són d’àmbit local, sinó que també provenen de poblacions veïnes com Vinyols, Pratdip, Reus i Tarragona. Mitjançant un formulari es pot fer arribar via web l’adhesió personal al manifest i en un apartat de fòrum es pot expressar lliurement l’opinió al respecte. El fòrum està força animat amb opinions a favor i en contra: “Juventud? Antes de hacer dicho manifiesto os habeis informado anteriormente de qué quiere hacer el ayuntamiento o si ya tienen algún que otro proyecto ya planificado?”, “Estic d’acord amb tot el k es diu al manifest i trobo k aquí a Cambrils es fan pocs concerts, tenint en compte que hi ha grups de la nostra població que sonen molt bé”.

Abans d’acabar, i aprofitant que parlem de sales d’actuacions i locals polivalents, volia comentar-vos l’estranya impressió que em va causar conèixer in situ el Teatre Auditori de Salou. Coneixia la infraestructura a través de la premsa, però no n’imaginava la seva magnitud real. L’auditori de Salou és una autèntica passada, té un aforament de gairebé sis-centes persones i una caixa escènica de tres-cents metres quadrats. Aquell dia actuava la Compañía Folklórica de México i mentre els artistes anaven escenificant diversos balls tradicionals, no podia parar de pensar com podia ser que Cambrils no comptés encara amb una infraestructura d’aquest tipus. Podem dir amb rotunditat que Salou ens ha passat la mà per la cara i desgraciadament no és ni serà l’últim cop en fer-ho.

http://www.cambrilslavergonya.es.kz/