Em trobo en un indret del món, Cambrils, on l’entorn és espectacular; directament a la platja i molt a prop de la muntanya; on la seva gent en general és oberta a tot, a totes i a tots: en definitiva un poble extravertit on la climatologia afavoreix la percepció de les quatre estacions meteorològiques dins del clima mediterrani, i la base del seu bon funcionament resulta la bona entesa entre els seus habitants.

Fa dos mesos ens arribà de sobte una pandèmia anomenada Covid19 que ens ha deixat a tots congelats fins al dia d’avui. La veritat és que el nostre govern central, segurament amb massa lentitud i poca eficiència, començà a despertar del malson. El coronavirus es va anant manifestant de forma agressiva no només a casa nostra sinó a tot el món, on es van haver de buscar medicaments i la forma d’aturar-lo.

En principi, el material necessari per la lluita, com podien ser les mascaretes, els epis i els testos, varen ser del tot insuficients, i tampoc varen arribar a temps, sobretot pel que respecta a servir als sanitaris que en patien les conseqüències a primera línia. Ens arribà el confinament i amb les diferents fases determinades actualment anem sortint a poc a poc d’aquest desastre.

Vull felicitar ara doncs a tots els que s’han entregat totalment en cor i ànima per ajudar a sortir d’aquesta desgràcia. En primer lloc vull donar gràcies a tots els sanitaris, els serveis de neteja i de transport, els establiments d’alimentació i de productes de primera necessitat, els policies locals i altres cossos de seguretat..., especialment també als voluntaris de qualsevol àrea implicada, ja siguin els mateixos comerços, les associacions, persones a títol individual, anònimes, que n’hi ha hagut moltes, i han fet molt, etc.

En tot cas, en aquests gairebé tres mesos de reflexió n’hauríem d’haver pogut après la lliçó. Perquè sense cap mena de dubte a partir d’ara ens haurem de concentrar en procurar superar el canvi climàtic que ens afecta irremeiablement.

És possible que, sense pensar-nos-ho ni tan sols un moment, haurem de posar-nos mans a l’obra a treballar, i de valent!, perquè la nostra fauna i la nostra flora tinguin una bona harmonia amb nosaltres mateixos, i haurem de respectar (sí o sí!), més que mai abans, la nostra Mare Terra. Passi el que passi, durant aquest període que comencem de transició, haurem de recordar que cadascú de nosaltres és impulsor del canvi i que en tenim una gran responsabilitat.

En últim lloc, amb molt dolor i tristesa, demano que recordem a les persones que en aquest temps ens han deixat; a totes elles, una forta abraçada virtual, així com als seus familiars. Aquests dies ens haurem de dir: recordeu quant els vàrem estimar, i ells ens van estimar a nosaltres!

En nom d’ells i per ells hem de seguir tirant endavant i lluitant, per tal de cercar l’equilibri que sigui bo per tots nosaltres com a éssers humans, però sobretot també per al Planeta Terra.