El servei de biblioteca digital de la Universitat d’Alacant ofereix actualment en línia un extens catàleg de publicacions fruit del treball d’investigació realitzat per estudiants i professors d’aquesta institució acadèmica. Entre la multitud d’obres publicades trobem el llibre El llenguatge mariner de la Marina, de Francesc Xavier Llorca Ibi. Aquest filòleg de 40 anys, fill de Benidorm i nascut d’una família no vinculada al mar, publica part de la seva tesi doctoral sobre el parlar mariner de les poblacions de Benidorm, Altea i Vila Joiosa.

El primer capítol del llibre estudia l’emigració durant els segles xviii i xx de benidormers i vilers a l’Ametlla de Mar, Roses i la Barceloneta. Quan llegeixo per primer cop el gentilici vilers, em sobta la semblança d’aquesta paraula amb la denominació “vileros” que fem servir a Cambrils per identificar les persones que vivim més amunt de la via del tren. També em sobten els arguments històrics que indiquen que la població de l’Ametlla de Mar va ser fundada per pescadors de Benidorm que anaven al bou per les cales i platges d’aquesta població. Ara entenc perquè el parlar dels “caleros” sembla més aviat de terres valencianes que no pas catalanes. Els “caleros” van ser els pescadors blavets (habitants de la comarca de la Marina Baixa) que es van assentar a la cala de l’Ametlla i hi van posar les bases de l’actual població, d’aquí vindria el nom amb què els seus habitants anomenen el seu poble (la Cala) i el seu gentilici (“caleros”). Francesc Xavier Llorca cita diversos cops l’obra del cambrilenc Josep Lluís Savall sobre el vocabulari dels pescadors de Cambrils. En aquest llibre homòleg detecta diversos valencianismes del parlar mariner cambrilenc com ara xiquet d’a bord, bac, baquejar i cabotejar. Segons l’autor, aquest fet permet entreveure un contacte entre les poblacions de Cambrils i la gent de la Marina, curiosament a Benidorm i al Finestrat existia una varietat de ceps anomenada raïm de Cambrils. Només esmentar de passada el trist paper que tenia el xiquet d’a bord, un noiet que treballava com un home i cobrava com un nen, destí de totes les bufes, se li feia fer els pitjors treballs i compartir llitera amb el mariner més brut o amb el que roncava. Naturalment, no vull dir pas que això passés a Cambrils, que ningú s’ofengui.

El llibre també parla sobre arts de pesca, entre ells l’art de cèrcol, barques que envolten el peix amb una xarxa i després el tanquen per sota. L’any 1909 van arribar a Sant Feliu de Guíxols les primeres barques preparades per fer el cèrcol procedents de Cambrils, alguns autors indiquen que aquestes barques havien estat adaptades del mar Cantàbric, però d’altres indiquen que la seva procedència inicial era Isla Cristina (Huelva). Curiosament aquest illa va ser destí de molta emigració blaveta de terres valencianes i les innovacions introduïdes pels pescadors de la Marina en aquest art indiquen que el cèrcol és possiblement obra de mariners valencians.

Crec que és necessari continuar treballant en l’estudi de la història del nostre passat mariner, ens trobem davant d’un autèntic desert on el futur Museu del Mar hi tindrà molt a dir. Josep Lluís Savall en el seu dia va fer una gran contribució amb la publicació del seu llibre sobre el parlar mariner cambrilenc, però la història de la Platja encara està per escriure, només cal que surti gent interessada en ella, que alguns dels nostres joves estudiants de carreres com filologia, història o geografia s’animin a fer recerca de la nostra història, la més propera i potser la més fàcil de treballar. Ànim!

http://publicaciones.ua.es/