La dita "classe política" ens costa molts (molts!) diners, entre els vistos i els no-vistos que, com les meigas, "haberlos haylos", el cost és enorme, gairebé incalculable (per allò dels no-vistos).
Vagi per davant que no qüestiono ni la democràcia ni el sistema de partits, el que qüestiono, sense cap mena de dissimulació és si ens cal mantenir uns partits amb uns aparells elefantiàsics que són pures agències de col·locació i de repartiment i compensació de favors;  si ens cal mantenir uns polítics professionals que la immensa majoria no han fet en sa vida altra cosa que política si per això entenem intrigar, confabular, clavar ganivetades mentre esquiven les que els venen a ells, intentar mantenir el favor dels que manen per anar pujant, etc. etc.; i treballar per servir i ajudar a l'electorat i al país?, podria preguntar-se algú de bona fe, pregunta a la que qualsevol avesat a la política "de debò" respondria amb un: "ves amb què surt ara aquest!".
Tot plegat, sovint un no pot deixar de plantejar-se: i aquest/a quina utilitat té per al país?; aquí hi podríem posar la major part dels noms de tot l'arc parlamentari, i moltíssims més dels que treballen als budells dels partits, que ningú no coneix i que, de cara al país i a la gent, encara són molt menys útils del poc que en són les cares conegudes.
Això, que podria ser interpretat un greu problema per al país (i ho és), al meu entendre encara és un problema més greu per als propis polítics perquè la gent ho veu i n'està cada dia més tipa i es produeix allò que un polític que podria entrar en aquestes consideracions va definir com a "desafecció". Que en prenguin tots bona nota.