Sempre m’ha cridat l’atenció el recurs que fan servir algunes pel·lícules o sèries de televisió quan alguna potència militar necessita localitzar un objectiu dins la immensitat del nostre planeta. Ràpidament veiem com un satèl·lit gira les seves antenes sobre la superfície terrestre i en qüestió de segons, fent diverses ampliacions de les imatges captades, localitzen el delinqüent o el sospitós de torn. Acte seguit, a la nostra ment es formula la pregunta si aquesta tecnologia veritablement existeix i si realment des d’un satèl-lit ens poden fotografiar fent un cafè a la terrassa de casa o gaudint d’un dia de sol a la platja del Regueral. La resposta és rotundament “no!”. Però no descarto que a la llarga sigui possible. Actualment existeixen diversos satèl·lits en òrbita capaços d’obtenir imatges de la superfície terrestre amb una resolució inferior al metre, és a dir que una persona estirada a la platja seria captada des del satèl·lit com a 2 o 3 punts d’informació, però amb aquesta informació és impossible reconèixer la persona en qüestió. A més, els enginys espacials estan situats en òrbites baixes, cosa que els permet donar la volta a la terra diversos cops al dia. El satèl·lit pot observar una àrea de la terra durant un espai de temps determinat, però viatja més ràpidament que el nostre planeta, per aquest motiu no es pot parar i visualitzar imatges en temps real d’una zona en concret de manera indefinida.

El popular cercador de pàgines Google ha inaugurat recentment un servei de localització global que sorprèn per la seva rapidesa i agilitat de recerca. El primer cop que el vaig utilitzar em va fer la impressió de tenir a casa una eina semblant a les de les pel·lícules. El funcionament és senzill, amb el punter del ratolí et desplaces pel mapa del món fins a la regió que t’interessa, a continuació un desplegable et permet controlar la resolució de la imatge. La primera prova que se’m va acudir va ser veure quina fesomia tenia Cambrils des del satèl·lit. Val a dir que aquesta servei de Google es troba en fase beta i no disposa d’imatges i mapes de totes les zones del planeta, per accedir al contingut gràfic cal pitjar l’opció “Satellite”. A primer cop d’ull vaig observar que la nostra població havia tingut sort i disposava d’imatges d’alta resolució, desgraciadament el satèl·lit quan va fer la captura només en va recollir una part, per aquest motiu a resolució alta només és consultable mig terme, la resta és veu a una resolució menor. Doncs sí, xiquets, les imatges mostren clarament els vaixells ancorats al port esportiu, el recentment enderrocat edifici de l’antic Pòsit, el barranc i la platja del Regueral amb “xiringuitos” inclosos, puntets a la platja corresponents a banyistes, el passeig marítim amb les seves palmeres, el Pi Rodó, la riera de Maspujols i una infinitat de detalls que ens poden deixar distrets una bona estona.

Ben segur que a la llarga podrem accedir en alta resolució a tot el terme cambrilenc, però això depèn de les planificacions que es programin al satèl·lits que fan les captures. Ara bé, pagant sant Pere canta, i si disposes d’uns quants dòlars pots encomanar a l’empresa DigitalGlobe que et faci una foto al teu gust. Les imatges de Cambrils han estat preses pel satèl·lit QuickBird, llançat a l’espai l’octubre del 2001. Un segon satèl·lit anomenat WorldView es troba en fase de preparació; aquest tindrà una resolució de 50 centímetres i comptarà amb una major capacitat de transferència d’informació. Està clar que això només és el començament d’una tecnologia que substituirà el tradicional ortofotomapa fet des d’un avió.

http://maps.google.com