Deixem de costat els aspectes negatius, que els té, com contaminació, ocupació d'espai, soroll, etc. (el perill, que sovint se li ha recriminat, és més dels conductors que no del cotxe).

El cotxe, ha estat, i de fet encara n'és, icona:

De status i de benestar: Tenir un cotxe era (és?) un privilegi, facilitava la vida; als anys 60's Europa(*) va començar, després de les devastacions de les dues grans guerres, una gran recuperació econòmica que necessitava mobilitat de la gent; també van començar les vacances massives i la gent es desplaçava de manera gairebé heroica amb els seus cotxes  que no tenien aire condicionat, ni direcció assistida, ni ABS, ni servo-fre, eren poc potents i s'escalfaven, quan eren nous se'ls havia de fer el rodatge, les finestretes eren manuals, a l'estiu la gent viatjava de nit per evitar "morir" de calor, tot per unes carreteres impossibles, però el cotxe els va permetre conèixer nous horitzons i va ser motor, mai millor dit, d'una economia que ressorgia.

De bellesa. Sempre, però especialment des dels 50's fins a finals de segle passat, la indústria de l'automòbil va produir veritables obres d'art sobre rodes. Artistes del disseny aconseguien que cada model fos únic, perfectament identificable i distingible. També hi havia bellesa a l'interior, aixecar el capot del motor de molts d'aquests vehicles et posava davant de meravelles mecàniques que podien arribar fins als fantàstics motors de sis, vuit i dotze cilindres. mostrats en tot el seu esplendor.

D'enginyeria. Som a l'època del cotxe elèctric i entre altres avantatges se'ns remarca molt la simplicitat dels motors que tenen poquíssimes peces. Una de les característiques dels motors de combustió és la seva complexitat: centenars i centenars peces curosament dissenyades, perfectament muntades i ajustades que, tot i treballar en unes condicions duríssimes de temperatura, pressió, vibracions, etc., amb una sincronia de moviments perfectament equiparable a la d'un ballet, aconsegueixen convertir l'energia alliberada per violentes explosions en un moviment suau i controlable; fins i tot molts d'aquells motors aconseguien convertir el soroll en so, per no dir en música. Per no parlar de la lleugeresa: "light is right" deia en Colin Chapman, un dels genis de l'automòbil obsessionat per la lleugeresa dels seus vehicles. Cada kilo de més, se l'ha d'accelerar, se l'ha de frenar, se l'ha de controlar a la corba, i això porta a una escalada que fa cotxes cada vegada més grans i més pesats. Avui en dia ben rar és el cotxe que no depassa la tona i mitja i sovint se'n van a les dues tones i més.

El món no s'atura i aquella època amb totes les seves llums i ombres s'està acabant a marxes forçades. Les carrosseries són totes semblants i generalment anodines; els motors de combustió van embolcallats en carcasses de plàstic; els elèctrics guanyen terreny; els vehicles van carregats de sensors, càmeres i controls electrònics que robotitzen cada vegada més la conducció, etc.; tot això ens portarà, és de suposar, menys contaminació i més seguretat, però esborrarà per sempre l'automòbil tal i com l'hem conegut. No sé valtros, però jo l'enyoraré.

(*) Em refereixo a Europa per dues raons, una perquè va ser l'escenari principal de les dues grans guerres i dues perquè és on l'automòbil ha assolit les fites màximes en disseny i tecnologia: Mercedes, Bentley, Ferrari, Maserati, Alfa Romeo, Rolls Royce, Lancia, Bugatti, Lamborghini, Porsche....