La Revista us informa aquest mes de la quarta edició de la Nit d’Artistes a Cambrils. Volia aprofitar aquesta humil columna per felicitar públicament els organitzadors que fan possible aquest certamen des de fa quatre anys. Enguany, l’amenaça de pluja va obligar a encabir la mostra dins el Palau Municipal d’Esports. Potser el lloc no era el més adequat, però la manera en què es va dividir la pista i la disposició dels escenaris a peu pla van ajudar a crear un ambient càlid i acollidor. La barra del bar i el servei de creperia van donar forces suficients al públic per seguir la setzena d’actuacions de l’espectacle d’enguany. Espectadors de renom com Andreu Buenafuente també hi van fer cap, potser a la recerca de nous talents. La durada excessiva de l’espectacle, però, va ser un inconvenient que va fer desistir part del públic assistent.

Era el primer cop que assistia al festival i us he de confessar que m’ho vaig passar d’allò més bé. A l’esquerra de l’escenari una orquestra enllaçava les actuacions amb diferents interpretacions i posades en escena. Els seus integrants estaven més que motivats i petaven d’allò més bé. Val a dir que al final de l’espectacle, potser enduts per l’animació del moment, es van passar una mica amb els bisos i van allargar excessivament el certamen fins ben entrada la nit. Despertava somriures la imatge de Raquel Lozano i Pere Martí intentant presentar el següent espectacle mentre l’orquestra els interrompia in crescendo. Com diu la dita: “gent jove, pa tou”. A la dreta s’anaven succeint actuacions de màgia, interpretacions de cançons, monòlegs, representacions de mímica... en definitiva, tot un espectacle protagonitzat en gran part per artistes locals.

No vull desmerèixer la resta de participants, però crec que el millor monòleg de la nit va ser el de Cristian Corominas amb la seva “Descripció analítica de l’alcohol i les p... borratxeres”. Altres actuacions destacades van ser les d’Arnau Colom com a Professor Guillat del “Fast allioli” i pallasso mímic a “Envasat al buit”, les cançons d’autor d’Ahimsa, la companyia Cerco e Non Troppo, el cantautor Francesc Gilabert amb “Eclectic L·L”, la història del “Buscador” de Ricard Gallego i Jonhy T i el seu monòleg de profunda estimació als “guiris”. Per deformació professional, també m’agradaria citar The Nerd ETSE Troupe i la cançó “Copiado y pegado” al·lusiva als copions informàtics de la universitat. Quantes paraules de veritat es van cantar en aquesta cançó de paròdia, perquè des de sempre a la carrera d’informàtica n’hi ha que es curren les pràctiques i d’altres es curren la manera de copiar-les.

Una cosa que també em va cridar l’atenció és el logotip de la Nit d’Artistes. M’agrada molt el seu disseny basat en lletres informals guixades sobre pissarra i presidit per una explosiva estrella taronja i vermella. Crec que el disseny és molt bo i us ho dic després d’haver estat treballant gairebé quatre anys en una agència de publicitat on els dissenyadors i il·lustradors em van intentar ensenyar les maneres del bon disseny. Signo aquí la pau entre “dissenyates” i “frikis” informàtics. Més amunt us passo l’adreça de la web de la Nit d’Artistes, on es pot fer el seguiment fotogràfic de les anteriors edicions del festival i comprar la seva exclusiva samarreta a l’apartat de botiga virtual. També trobareu enllaços a participants i col·laboradors del certamen. Artistes de Cambrils: per molts anys!

http://www.nitdartistes.net/