Opinió

Okupes irregulars?

hi ha molta gent que es pot sentir imbècil pagant mensualment uns diners per un habitatge quan el podria ocupar de manera regulada, si no causa conflictes ni és un delinqüent

Ho vaig llegir a revistacambrils.cat el 6 d'agost, i vaig quedar astorat. Feia poc que l'alcaldessa del Bruc havia comentat les paraules que els va adreçar el director de l'escola quan tenia dotze anys: "Feu el que feu a la vida, una de les coses més importants que heu d'aprendre és a llegir i a entendre el què llegiu, perquè siguin matemàtiques o socials, el què entendreu del món serà en gran part el que entendreu a través de la lectura".

Després de llegir tres cops la notícia amb el titular "36 denúncies per ocupacions il·legals d'habitatges a Cambrils, aquest 2020", vaig adonar-me que o bé era un analfabet funcional o la regidora Hèléne Arcelin s'explica malament o la RC no transmet bé la informació.

Dels regidors Joan M. Artigau, David Chatelain i Oliver Klein se'n pot dir que si bé no descobrien la sopa d'all, no deien rucades, cosa que ja és d'agrair. Tot i que el primer afirmava: "òbviament no es tenen dades oficials", mentre que el 6 de juliol del 2018 s'informava "que a Cambrils hi ha un 0,26% d'ocupació il·legal". Al mateix article hi ha multitud de dades sobre l'ocupació il·legal a Cambrils. No són dades oficials?

En canvi, la regidora Hèléne Arcelin va fer algunes afirmacions que em van deixar pensatiu sobre la dificultat que tenim d'expressar o  entendre  la realitat. Ara bé, tampoc ens ha d'estranyar perquè el redactat de la notícia ja porta a equívocs: "ocupacions il·legals d'habitatges". Si és una ocupació és necessàriament il·legal i si és legal no és ocupació. Serà un acord de masoveria, un acord de custòdia o l'apropiació d'alguna casa que no té propietària, cas improbable.

El més sorprenent és que la mateixa Llei 5/2018 sobre l'ocupació il·legal d'habitatges ja inicia l'equívoc perquè dóna a entendre que hi ha ocupacions legals. Al Preàmbul detalla que és una ocupació il·legal: "ocupació no consentida ni tolerada, i no és un títol d'accés a la possessió d'un habitatge." En canvi enlloc explica que és una ocupació legal. Existeixen? Algú me les pot explicar?

Potser jo vaig ser un ocupa legal? Quan era més jove vaig viure d'"ocupa" amb "ocupes" a una casa "ocupada" al barri de Hackney de Londres. Ara bé, allò realment era una ocupació legal? L'Ajuntament de Londres havia expropiat una sèrie de cases per fer-hi un parc i els propietaris ja havien marxat amb els diners a la butxaca. Llavors, com que l'Ajuntament no tenia prou diners per començar el projecte havia arribat a un acord amb una sèrie de joves que, mentrestant no podia tirar endavant el projecte, podrien viure allà, amb el compromís de pagar la llum, l'aigua i el telèfon i, evidentment, marxar quan haguessin de començar les obres, que pel que semblava anava per anys.

Si hi havia un acord, no es podia anomenar ocupació i es podria dir que era un acord per un ús limitat d'un habitatge. L'única cosa il·legal allà és que, sent joves alternatius, alguns havien acabat al calabós per perforar amb un martell pneumàtic una carretera que creien que causava molt d'impacte ambiental. Això, però, ja són figues d'un altre paner.

A Catalunya, tinc un conegut que a part d'enfilar-se a grues en campanyes diverses era un ocupa "autèntic": va estar al cinema Princesa i després va anar saltant d'un pis a un altre, però mai -crec- extorsionant als propietaris per marxar. Trobava que viure a Barcelona no era car si la roba la podies "aconseguir" gratis al Dechatlon i el menjar al Caprabo. Evidentment els subministraments els tenien punxats. Això a Torredembarra o Constantí, on vivien els seus germans, seria més difícil perquè no es pot anar a robar sempre al mateix supermercat. A Barcelona passava més desapercebut.

D'acord amb les estratègies biològiques, es pot considerar que la persona que ocupa un cinema que fa anys que està abandonat, en lloc de ser un ocupa paràsit podria ser un ocupa comensal, és a dir, que s'aprofita de la societat sense perjudicar-la. I si fa activitats socials pel barri, fins i tot es podria considerar un ocupa simbiòtic. Si, a més, el motiu de l'ocupació és denunciar l'abandonament dels espais i se'n va quan el propietari decideix donar-li un ús, es podria considerar un cas d'ocupació de dubtosa legalitat.

Com que la llei ja dóna peu a interpretacions errònies del concepte, no ens hem d'estranyar el que ve a continuació. L'Ajuntament de Cambrils en Ple també hi ha posat de la seva part. El juliol del 2008 aprovava un protocol d'actuació en casos d'ocupació il·legal. Vés a saber si un dia sentirem a parlar de les violacions o els robatoris il·legals.

Tornem al que va dir Hèléne "No s'ha d'estigmatitzar a les persones que ocupen de manera irregular i relacionar-ho amb la conflictivitat i la violència". D'aquestes paraules es dedueix que existeix una ocupació irregular. Per tant, hem d'entendre que n'hi ha una de regulada. Qui la regula? L'Ajuntament? Les màfies?

Diu que no hem de relacionar les persones que ocupen de manera irregular amb la conflictivitat i la violència. Interessant! És fàcil: només cal que defineixi que és conflictivitat i que és violència. Que expliqui quants casos, segons el seu criteri, hi ha a Cambrils causats per ciutadans empadronats a Cambrils. Si a Cambrils hi ha 0,26% d'habitatges ocupats, cal que informi si el percentatge de conflictivitat i violència originats per ocupes és més o menys que 0,26%. Si, a més, dóna una sèrie de deu anys, llavors tothom sabrà, amb dades a la mà, si ocupació, conflictivitat i violència són paràmetres relacionats. Un aspecte molt més difícil d'esbrinar és la causalitat. Això un altre dia. De moment, amb aquestes dades simples potser tranquil·litzarà la ciutadania.

Per acabar-lo d'adobar, la regidora esmentada també diu que "hem d'intervenir quan hi ha casos de conflictivitat, quan hi ha ocupacions irregulars que es realitzen amb activitats delictives". De les seves paraules s'entén que no s'ha d'intervenir quan no hi ha casos de conflictivitat, quan l'ocupació és regular o no es fa conjuntament amb activitats delictives.

D'acord amb aquest raonament, hi ha molta gent que es pot sentir imbècil pagant mensualment uns diners per un habitatge quan el podria ocupar de manera regulada, si no causa conflictes ni és un delinqüent. És clar que els diners pagats fins ara no els tornarà ningú, però ja que de les paraules de la regidora se n'extreuen noves possibilitats regulars d'habitatge, estaria molt bé que aclarís els conceptes, per tal que tothom tingués les mateixes oportunitats.