Jo no, jo no soc turista, jo no sóc guiri, encara que vagi en calça curta i amb la màquina de fotografiar al coll embadocat per llocs a deu mil kilòmetres de casa meva en els que la meva presència quadra igual o menys que qualsevol personatge amb sandàlies i mitjons passejant pel carrer major del meu poble; lo meu és quelcom natural i lògic.

Ja n'estic tip d'aquesta cançoneta que entonen des dels "modernets de merda" fins als més "carques" del país: que estan tips dels turistes, que només fan nosa, que només entorpeixen el dret a passejar dels autòctons i tot plegat a canvi de quatre rals i que un dels poquíssims per no dir l'únic avantatge de la pandèmia que assola el món és que no tenim turistes.

Per cert, tots aquests, des dels "modernets de merda" fins als més "carques" del país, estan esperant amb candeletes el moment de poder enfilar-se a un avió de baix cost atapeït de gent per anar a fer nosa a qualsevol punt del món i a queixar-se de que potser tampoc pagava tant la pena, de que "me l'imaginava més gran" i que tot hi és molt car encara que gairebé els ho regalin.

Jo no soc turista, jo no molesto ningú, els turistes són els altres i em molesten a mi.