La Colla Gegantera Tota l’Endenga va estrenar el passat mes de setembre la seva nova web. Aquest fet potser va passar una mica inadvertit. Aprofito, doncs, la columna per fer-ne ressò i animar-vos perquè hi feu una visita. Una de les virtuts de la nova web de l’Endenga és el seu caire informatiu i divulgatiu, podríem dir que es tracta d’un catàleg en línia on tots els gegants i nanos cambrilencs tenen cabuda. Des dels més antics, el Pere i la Camí, fins al més nou, el Marquès de Los Vélez. El disseny de la pàgina és molt acurat i ben estructurat, amb un clic podem conèixer la història de cada gegant i visitar la seva galeria fotogràfica. Els Cop de Cap, els grallers de la colla, els nanos i la Nit del Foc també hi tenen el seu raconet. Una secció d’agenda permet seguir la colla en les seves properes actuacions i un mail permet posar-s’hi en contacte telemàticament. Es tracta d’una web molt completa que dóna a conèixer l’entitat de manera agradable i lúdica.

Quan veig les fotografies del Pere i la Camí no puc evitar somriure. Em vénen a la memòria els primers moments de gestació de Tota l’Endenga. Aquells gegants vells i atrotinats plens de cops i rascades es trobaven en molt mal estat i una de les primeres tasques de la colla va ser la seva restauració. A les escales del desaparegut edifici del Pòsit, armats amb pinzells i pintura plàstica, el Marcel Blàzquez i altres membres de la colla van intentar tornar a la vida aquells gegants nascuts el 1954 al taller Casa Ingenio de Barcelona. Van ser gegants de batalla, que acostumats només a sortir en alguna festa assenyalada, van sofrir durant diversos anys una dinàmica d’actuacions sense fre. El desgast per ells va ser considerable i els anys no perdonen ni els homes de cartró pedra. Curiosament, a les trobades de gegants sovint trobàvem els seus bessons, no és cap secret que dels mateixos motllos del Pere i la Camí en van sortir moltes altres parelles. Però un fet anecdòtic va canviar en part aquesta semblança. No recordo ben bé l’any ni la trobada en qüestió, el cas és que el Pere va fotre un bac “de cuidado”, i d’aquell incident el seu cap en va quedar molt afectat. Després de l’operació de cirurgia estètica, el Pere va canviar de fesomia, una rinoplàstia i unes petites dosis de Botox el van deixar com a nou; ara la colla ja tenia uns gegants exclusius.

El 1994, dos anys després de l’organització de la primera trobada gegantera, recordo que la colla es va reunir a la cripta de l’Ermita per preparar la seva segona trobada. Aquell dia el Marcel Rubio va projectar unes diapositives amb els esbossos d’una nova parella de gegants encomanats al mestre solsoní Manel Casserres. Amb els gegants del Setge, la colla volia reivindicar i commemorar els tràgics fets ocorreguts a Cambrils durant el Setge de 1640. Crec que va ser una decisió molt encertada i amb la incorporació del Marquès de Los Vélez es va arrodonir aquest parc temàtic. Jo confio que quan algú veu els nostres gegants ballant pels carrers vagi una mica més enllà, que s’interessi per saber perquè la Magdalena porta el barrilet de pólvora i l’Ermengol una escopeta a l’espatlla. Sóc un idealista, ja ho sé, però la intenció d’aquests gegants no només era divertir sinó també divulgar.

Enhorabona a Tota l’Endenga per la iniciativa de crear aquesta web.

http://www.totalendenga.org/