Ana Rosa Quintana i María Teresa Campos s’enfronten cada matí, des dels seus programes, per tal d’aconseguir la màxima audiència. I ja se sap que si les quotes de share ho requereixen cal no tenir massa escrúpols per véncer l’altra. De moment, la reina de la batalla està sent Ana Rosa Quintana, que amb el seu programa El programa de Ana Rosa està aconseguint alguns dies arribar a més d’un milió tres-cents mil espectadors. Unes xifres que només es poden aconseguir amb grans bombes informatives. I Ana Rosa no tindrà cap dubte en obrir el seu primer programa amb una entrevista exclusiva amb Ramona Maneiro, amiga de Ramón Sampedro, que es va confessar davant de tot Espanya anunciant que ella li havia apropat el got de verí al tretraplègic. No vull entrar en detalls sobre els motius que van portar a Maneiro a xerrar, però sí en els motius que té Ana Rosa Quintana. Com pot anomenar-se periodista una persona que no es talla a l’hora d’utilitzar vilment un tema tan morbós i que pot provocar molt de dolor als familiars i amics de Sampedro?

Això per no parlar dels freakis televisius que ha portat al seu programa, com és el cas d’una Carmen Bordiu, néta del Generalísimo, que no té cap problema en mostrar-se contenta de les seves arrels. Què vols que et digui, Ana Rosa, una cosa és fer un programa plural i una altra donar protagonisme a personatges que encara han de passar comptes amb la història contemporània.

Però Ana Rosa va fent, i mentre se situa en els núvols i manté Tele 5 com a televisió líder del matí, María Teresa Campos intenta fer el que pot amb el seu programa Cada día a Antena 3, que no està obtenint els resultats esperats i que se situa entre els set-cents mil i vuit-cents mil espectadors. I això que quan estava a Tele 5 no havien pogut amb ella personatges com Isabel Gemio, Juan Ramón Lucas, Alicia Senovilla, Laura Valenzuela o Pedro Piqueras, entre altres.

He volgut fer aquesta anàlisi per damunt de la situació televisiva a la franja del matí (fer una anàlisi més a fons m’hauria suposat passar més hores davant aquestes dues perles de programa, i què voleu que us digui, no em ve gaire de gust) només per dir que, al meu entendre, la televisió matinal hauria de millorar i molt, i cal que l’oferta es diversifiqui, ja que les emissores estatals (i incloc aquí també Televisión Española) fan unes programacions molt similars. Queda clar, doncs, que la televisió s’ho hauria de fer mirar i que hauria d’apostar, ni que fos una mica, per la qualitat.