Entre personatges del cor, programes sensacionalistes, i un llarg etcètera de tot allò que es coneix com “teleescombraries”, de vegades, la televisió ofereix propostes interessants. I un exemple d’aquest grup és el programa El favorit de TV3, un projecte televisiu de divulgació històrica realitzat en clau d’entreteniment. A més, El favorit proposa un joc als espectadors, ficar cullerada en la història, votant el seu personatge favorit a partir d’una llista de tretze personatges que des del programa es consideren els més importants.

El periodista i historiador Toni Soler és el presentador d’aquest programa que cada setmana repassa els trets característics de cadascuna d’aquestes personalitats. Aquest popular presentador no està sol. Compta amb l’Oriol Junqueras, doctor en Història i assessor del programa, que porta al plató eines i ginys que ajuden a entendre la vida i el llegat del personatge en qüestió. També compten amb les connexions en directe de l’arqueòloga Daria Calpena, que es desplaça arreu de Catalunya seguint els passos biogràfics de cada personatge.

I els candidats a ser el favorit són els següents: Jaume I, Francesc Macià, Lluís Companys, Pau Casals, Serrallonga, Roger de Llúria, Rafael Casanova, Jacint Verdaguer, Ermessenda de Carcasona, Joanot Martorell, Roderic de Borja i Francesc Cambó. Així doncs, la plana política, econòmica i artística de Catalunya es veu representada per aquests personatges. I aquí ve la crítica. Llàstima que aquest bon exercici audiovisual que és El favorit, una interessant proposta que combina l’entreteniment amb la formació i la informació, s’hagi oblidat de les dones! Tant de tècnic i especialista per elaborar un bon programa, però es veu que no van cursar cap assignatura d’Història de les Dones. Per als creadors del programa, doncs, l’única dona que ha tingut un paper rellevant en la història del nostre país és aquesta comtessa de Barcelona, Girona i Osona que va viure entre els anys 977 i el 1058 a Catalunya, personatge que, per cert, no apareix en els llibres de text de l’ensenyament primari i secundari. Aquesta invisibilització de les dones, i en aquest cas concret de la història de les dones, no és patrimoni exclusiu de la televisió, sinó, per desgràcia, un fet habitual. Un altre dels múltiples exemples seria el cas de la col·lecció sobre les millors obres de la literatura universal que regala aquests dies El Periódico. Curiosament només una dona, Viginia Wolf, mereix tenir una novel·la seva en aquesta col·lecció. De fet, hi ha una altra novel·la escrita per una dona, Solitud. Ara bé, l’autora, Caterina Albert, quan va publicar aquesta obra l’any 1905 va signar-la amb un pseudònim masculí Víctor Català. Qui sap si les ironies de la vida li han permès que també en els nostres dies el fet de signar en masculí li ha permès que l’obra formi part d’aquesta selecció que, en canvi, oblida altres autores com per exemple Mercè Rodoreda. Penso que cal recuperar la memòria de moltes dones que han fet molt per la nostra societat i és que oblidar-les no és només una injustícia històrica sinó també una vergonya. I és una llàstima que un bon programa com El favorit hagi caigut en aquest error.