Carretera de Misericòrdia
LAjuntament ha demanat a la Generalitat que eixampli la carretera de Misericòrdia, de Cambrils a Reus, per convertir-la en una autovia. Em sembla una exageració, a menys que considerem que totes les carreteres shan dacabar convertint en vies de dos carrils, o més, en cada sentit. Però aquesta opció no és sostenible, ni econòmicament ni tampoc ambientalment. Les carreteres han de tenir les dimensions que requereix el present i el futur immediat, però anar molt més enllà converteix els projectes en desproporcionats, faraònics, cars i excessivament agressius amb el medi ambient.
A diferència de Tarragona, on pràcticament només shi va per lN-340 (ara A-7) a banda de lautopista i per la carretera de Salou, les opcions per anar de Cambrils a Reus sempre han estat tres: a través de les Quatre Carreteres, per Vinyols i per la carretera de Misericòrdia. Tradicionalment, aquesta darrera ha estat la preferida, potser perquè és la que talla en diagonal i, per tant, és el camí més curt. La inèrcia establerta en aquells anys en què els desplaçament es feien en carro i, per això mateix, el factor distància era determinant però també per molts anys en què la densitat del tràfic a motor era molt inferior a lactual, han condicionat que a lhora dhaver danar a Reus posem el pilot automàtic i agafem la carretera de Misericòrdia.
La carretera va millorar molt fa uns 25 anys, quan la Diputació hi va fer unes importants obres de reforma gràcies a les quals es va eixamplar considerablement la calçada i es van suprimir molts revolts, alguns molt perillosos. Qui no recorda el famós revolt del garrofer! Però els anys han continuat passant i, com tot, la carretera ha tornat a quedar petita, perquè el nombre de vehicles que hi passen ha augmentat moltíssim.
La meva impressió, però, és que els principals problemes de la carretera no estan relacionats amb el nombre de carrils o els revolts, sinó amb la seva connexió en els seus dos extrems, és a dir, amb els enllaços amb la variant de Reus i amb lN-340. Aquí, i sobretot a la part de Reus, és on es formen uns autèntics colls dampolla que allarguen considerablement el temps del desplaçament. El raonable, doncs, és solucionar aquestes mancances, cosa que en el cas de la connexió amb lN-340 ja està a punt de ser realitat un cop entri en servei la nova variant de Cambrils. A tocar de Reus, el problema és la rotonda que creua per sota la variant de lN-240, que té molt poca capacitat dadmissió dels vehicles que vénen de Cambrils i, en conseqüència, fa unes cues llarguíssimes. Però el problema és la rotonda i no la carretera de Misericòrdia. Què hi guanyarem si fem una autovia però no toquem la rotonda?
I, de fet, dautovia per anar a Reus ja estem a punt de tenir-ne una, que és a través de les Quatre Carreteres. És a punt dacabar el tram de lN-340 entre Cambrils i aquest enllaç, que serà de dos carrils per sentit de circulació. I a partir daquí, ja fa anys que la carretera és una autovia, molt utilitzada per cert pels cambrilencs, en funció de la zona de Reus on hagin danar. Com també tinc la impressió que cada cop sutilitza més la carretera que passa pel Parc Samà i Vinyols, en la qual shi han fet millores importants en els últims anys. En lèpoca del vehicle a motor, el criteri per triar un trajecte entre diversos possibles no són els quilòmetres de més que es fan sinó el temps invertit en el desplaçament.
A diferència de Tarragona, on pràcticament només shi va per lN-340 (ara A-7) a banda de lautopista i per la carretera de Salou, les opcions per anar de Cambrils a Reus sempre han estat tres: a través de les Quatre Carreteres, per Vinyols i per la carretera de Misericòrdia. Tradicionalment, aquesta darrera ha estat la preferida, potser perquè és la que talla en diagonal i, per tant, és el camí més curt. La inèrcia establerta en aquells anys en què els desplaçament es feien en carro i, per això mateix, el factor distància era determinant però també per molts anys en què la densitat del tràfic a motor era molt inferior a lactual, han condicionat que a lhora dhaver danar a Reus posem el pilot automàtic i agafem la carretera de Misericòrdia.
La carretera va millorar molt fa uns 25 anys, quan la Diputació hi va fer unes importants obres de reforma gràcies a les quals es va eixamplar considerablement la calçada i es van suprimir molts revolts, alguns molt perillosos. Qui no recorda el famós revolt del garrofer! Però els anys han continuat passant i, com tot, la carretera ha tornat a quedar petita, perquè el nombre de vehicles que hi passen ha augmentat moltíssim.
La meva impressió, però, és que els principals problemes de la carretera no estan relacionats amb el nombre de carrils o els revolts, sinó amb la seva connexió en els seus dos extrems, és a dir, amb els enllaços amb la variant de Reus i amb lN-340. Aquí, i sobretot a la part de Reus, és on es formen uns autèntics colls dampolla que allarguen considerablement el temps del desplaçament. El raonable, doncs, és solucionar aquestes mancances, cosa que en el cas de la connexió amb lN-340 ja està a punt de ser realitat un cop entri en servei la nova variant de Cambrils. A tocar de Reus, el problema és la rotonda que creua per sota la variant de lN-240, que té molt poca capacitat dadmissió dels vehicles que vénen de Cambrils i, en conseqüència, fa unes cues llarguíssimes. Però el problema és la rotonda i no la carretera de Misericòrdia. Què hi guanyarem si fem una autovia però no toquem la rotonda?
I, de fet, dautovia per anar a Reus ja estem a punt de tenir-ne una, que és a través de les Quatre Carreteres. És a punt dacabar el tram de lN-340 entre Cambrils i aquest enllaç, que serà de dos carrils per sentit de circulació. I a partir daquí, ja fa anys que la carretera és una autovia, molt utilitzada per cert pels cambrilencs, en funció de la zona de Reus on hagin danar. Com també tinc la impressió que cada cop sutilitza més la carretera que passa pel Parc Samà i Vinyols, en la qual shi han fet millores importants en els últims anys. En lèpoca del vehicle a motor, el criteri per triar un trajecte entre diversos possibles no són els quilòmetres de més que es fan sinó el temps invertit en el desplaçament.