Les màscares per carnaval
Després de ser tan bons nens i nenes, i dhaver-nos portat tan bé, arriba el dia de la luxúria i tot shi val! Ens col·loquem una careta que amaga el que som i qui som en realitat i ens atrevim a aquelles coses que durant lany no ens permetem! Això és el que simbolitza el carnaval, tot i que hi ha persones que tampoc en aquesta època no es permeten treures la màscara de la compostura i el saber fer...
Aquesta màscara que duem tot lany és més difícil de treure del que ens pensem. Ens costa reconèixer qui som i com som perquè la família, la societat, la cultura ens ha determinat de tal manera que no ens ha permès ser duna altra manera. Ara tots duem un sac de caretes que col·leccionem per posar-nos en la situació adequada i poder respondre a les expectatives del nostre entorn. Això, tot i que pugui sonar molt catastròfic, ho necessitem per sobreviure, però com farem per aprendre a ser nosaltres mateixos o per ser autènticament el que volem? Doncs escoltant més la nostra veueta interior, aquella que tampoc ningú ens ha ensenyat ni ha escoltar ni ha confiar-hi. Com la coneixerem? Doncs la veueta és la que surt primera i que després la fem callar amb un munt de raonaments lògics i fonamentats que moltes vegades ens ajuden a perdre oportunitats i, el que és pitjor, la confiança en nosaltres mateixos i a posar-nos les màscares que al final ens acaben convencent i creient que en realitat som això. Però us convido a confiar a mirar qui samaga darrere la careta i a mostrar sense por a perdre res només a guanyar qui som, què volem i on ens agradaria arribar. Atreveix-te a mirar i a veure que hi ha una persona especial darrere la careta.
No deixis que el carnaval duri tot lany, treu-te la careta i posa-te-la al febrer, fes que sigui una festa!
Aquesta màscara que duem tot lany és més difícil de treure del que ens pensem. Ens costa reconèixer qui som i com som perquè la família, la societat, la cultura ens ha determinat de tal manera que no ens ha permès ser duna altra manera. Ara tots duem un sac de caretes que col·leccionem per posar-nos en la situació adequada i poder respondre a les expectatives del nostre entorn. Això, tot i que pugui sonar molt catastròfic, ho necessitem per sobreviure, però com farem per aprendre a ser nosaltres mateixos o per ser autènticament el que volem? Doncs escoltant més la nostra veueta interior, aquella que tampoc ningú ens ha ensenyat ni ha escoltar ni ha confiar-hi. Com la coneixerem? Doncs la veueta és la que surt primera i que després la fem callar amb un munt de raonaments lògics i fonamentats que moltes vegades ens ajuden a perdre oportunitats i, el que és pitjor, la confiança en nosaltres mateixos i a posar-nos les màscares que al final ens acaben convencent i creient que en realitat som això. Però us convido a confiar a mirar qui samaga darrere la careta i a mostrar sense por a perdre res només a guanyar qui som, què volem i on ens agradaria arribar. Atreveix-te a mirar i a veure que hi ha una persona especial darrere la careta.
No deixis que el carnaval duri tot lany, treu-te la careta i posa-te-la al febrer, fes que sigui una festa!