Lescalfament en el treball de peses
Laltre dia vaig parlar amb un conegut meu sobre lescalfament de les persones que practiquen peses, en concret, dalguns casos que es poden veure al gimnàs. Jo he vist com hi ha individus que entren a la pràctica de lentrenament amb peses directament, sense fer cap tipus descalfament previ!
Moltes vegades, algunes daquestes persones agafen una barra de fusta o pica i fan unes sèries de rotacions o girs de cintura, per cert, un exercici quasi prohibit avui en dia, ja que pot provocar algun tipus de lesió a la columna vertebral. El fet de posar-se a mobilitzar pesos de consideració sense haver fet un escalfament correcte, dentrada, és un greu error; en segon lloc, provocarà una baixada en el rendiment, i per últim és molt probable que es pateixi algun tipus de lesió muscular o tendinosa.
El culturista Quim Llucià fins i tot ha escrit un article per tal de fer pública la seva experiència. Ell era daquests que no escalfava suficientment. Una lesió a lespatlla va provocar que hagués de començar els seus entrenaments amb una sobrecàrrega molt més baixa del que ho feia. Això, al principi, era fet com un condicionant sine qua non, ja que per a ell era imprescindible no deixar lentrenament. Va notar que fins que no portava una estona treballant amb pesos i càrregues lleugeres no podia seguir lentrenament prescrit, a causa de la manca de prestació que tenia la seva espatlla lesionada.
Aquest fet condicionant, però, amb el temps ho va convertir en una teoria i en un sistema de treball establert, comprovat i fiable, que no només li servia per escalfar la seva musculatura de lespatlla, sinó que, traslladat a daltres grups musculars, va aconseguir un increment notable del rendiment, amb els resultats a la mà. Aquesta conversió den Llucià la considero molt vàlida, ja que estic parlant dun home que feia de lentrenament amb pesos una forma de vida.
Lentrenament de força i, per tant, lentrenament de peses suposa un increment important en lesforç de lorganisme. Aquest, per poder tolerar aquest esforç, ha destar més predisposat i aquesta disponibilitat ha de provocar una major capacitat de reacció del sistema nerviós central (SNC), un augment de la temperatura muscular i un augment del metabolisme en general.
El fet daugmentar el metabolisme fa que lorganisme sigui capaç de millorar labsorció doxigen i de substàncies nutritives. La millora de la capacitat de reacció del SNC fa que millorem la coordinació, aspecte molt important en el treball de força plurisegmental, com poden ser esquats, press bank o exercicis de tracció. Per la seva banda, laugment de la temperatura muscular redueix la viscositat (fricció interna de les fibres musculars) de la musculatura. Aquesta disminució de la viscositat fa que les fibres musculars siguin més extensibles i fa que augmenti la seva velocitat de contracció, coses que provoquen una disminució del risc de lesions.
Per tant, amb tot el que he dit, hem de buscar sempre un bon escalfament, que pot tenir una durada variable, en funció de moltes coses, però que situaríem de 20 minuts en endavant. Amb la part general de lescalfament aconseguiríem laugment del metabolisme i lincrement de la temperatura muscular. A tot això li acompanya un component psicològic molt important, que ajuda lesportista a arribar a la consecució de les seves fites.
Daltra banda, amb lescalfament específic treballarem aquells grups musculars que després hem de sotmetre a grans tensions amb les peses o les màquines isocinètiques. No hem doblidar els estiraments, tant a lacabar lescalfament com a lacabar lentrenament. Molts practicants dhalterofília, powerlifting o culturisme tampoc hi creu. Però daixò ja en parlarem en una altra ocasió.
Lescalfament de lorganisme sempre és important abans de practicar un esport, però tant el seu component físic com el psicològic (aquest darrer, més important en una competició) són bàsics, no només per evitar lesions, sinó també per augmentar el nostre rendiment. Oh, és que jo no tinc temps de fer tantes coses... Dacord, doncs fes només aquelles que estiguin ben fetes.
Moltes vegades, algunes daquestes persones agafen una barra de fusta o pica i fan unes sèries de rotacions o girs de cintura, per cert, un exercici quasi prohibit avui en dia, ja que pot provocar algun tipus de lesió a la columna vertebral. El fet de posar-se a mobilitzar pesos de consideració sense haver fet un escalfament correcte, dentrada, és un greu error; en segon lloc, provocarà una baixada en el rendiment, i per últim és molt probable que es pateixi algun tipus de lesió muscular o tendinosa.
El culturista Quim Llucià fins i tot ha escrit un article per tal de fer pública la seva experiència. Ell era daquests que no escalfava suficientment. Una lesió a lespatlla va provocar que hagués de començar els seus entrenaments amb una sobrecàrrega molt més baixa del que ho feia. Això, al principi, era fet com un condicionant sine qua non, ja que per a ell era imprescindible no deixar lentrenament. Va notar que fins que no portava una estona treballant amb pesos i càrregues lleugeres no podia seguir lentrenament prescrit, a causa de la manca de prestació que tenia la seva espatlla lesionada.
Aquest fet condicionant, però, amb el temps ho va convertir en una teoria i en un sistema de treball establert, comprovat i fiable, que no només li servia per escalfar la seva musculatura de lespatlla, sinó que, traslladat a daltres grups musculars, va aconseguir un increment notable del rendiment, amb els resultats a la mà. Aquesta conversió den Llucià la considero molt vàlida, ja que estic parlant dun home que feia de lentrenament amb pesos una forma de vida.
Lentrenament de força i, per tant, lentrenament de peses suposa un increment important en lesforç de lorganisme. Aquest, per poder tolerar aquest esforç, ha destar més predisposat i aquesta disponibilitat ha de provocar una major capacitat de reacció del sistema nerviós central (SNC), un augment de la temperatura muscular i un augment del metabolisme en general.
El fet daugmentar el metabolisme fa que lorganisme sigui capaç de millorar labsorció doxigen i de substàncies nutritives. La millora de la capacitat de reacció del SNC fa que millorem la coordinació, aspecte molt important en el treball de força plurisegmental, com poden ser esquats, press bank o exercicis de tracció. Per la seva banda, laugment de la temperatura muscular redueix la viscositat (fricció interna de les fibres musculars) de la musculatura. Aquesta disminució de la viscositat fa que les fibres musculars siguin més extensibles i fa que augmenti la seva velocitat de contracció, coses que provoquen una disminució del risc de lesions.
Per tant, amb tot el que he dit, hem de buscar sempre un bon escalfament, que pot tenir una durada variable, en funció de moltes coses, però que situaríem de 20 minuts en endavant. Amb la part general de lescalfament aconseguiríem laugment del metabolisme i lincrement de la temperatura muscular. A tot això li acompanya un component psicològic molt important, que ajuda lesportista a arribar a la consecució de les seves fites.
Daltra banda, amb lescalfament específic treballarem aquells grups musculars que després hem de sotmetre a grans tensions amb les peses o les màquines isocinètiques. No hem doblidar els estiraments, tant a lacabar lescalfament com a lacabar lentrenament. Molts practicants dhalterofília, powerlifting o culturisme tampoc hi creu. Però daixò ja en parlarem en una altra ocasió.
Lescalfament de lorganisme sempre és important abans de practicar un esport, però tant el seu component físic com el psicològic (aquest darrer, més important en una competició) són bàsics, no només per evitar lesions, sinó també per augmentar el nostre rendiment. Oh, és que jo no tinc temps de fer tantes coses... Dacord, doncs fes només aquelles que estiguin ben fetes.