Opinió

Els informatius, un gènere en constant renovació

Sens dubte els informatius són un element bàsic en les programacions de les diferents televisions. A més, aquest espai diari on es posa al dia de l’actualitat l’audiència són també un bon termòmetre del tarannà de cada cadena. En aquest sentit, TV3 ha deixat molt clar que vol ser un referent no només a Catalunya. Així, entenc aquesta forta inversió per uns informatius que han canviat de forma notòria el seu format. Potser els espectadors ja estàvem molt acostumats als canvis de decorats, als canvis de presentadors o, fins i tot, al canvi de franja horària quan arriba l’estiu. Ara bé, aquesta vegada s’ha fet un canvi que considero més profund. I tot i que les anàlisis que s’han fet sobre aquesta qüestió són molt superficials, per exemple, tots hem sentit aquests dies que ara Carles Francino (presentador i editor del TN Vespre) no podrà anar en pantalons curts, com es diu que acostumava a fer a l’estiu. Més enllà de l’anècdota, crec que s’ha fet un esforç molt important, en la línia del que estan fent altres cadenes europees, per trencar amb la rigidesa del format: presentador assegut en una taula explicant les notícies i després entra vídeo i el mateix es torna a repetir després, però en aquest cas amb una presentadora (o a l’inrevés). Això dóna un bon posicionament a TV3 en el que podríem anomenar “guerra informativa” i és que tot i que els informatius de TV3 al migdia continuen sent els líders d’audiència amb una mitjana de 580.580 espectadors, seguits de Tele 5 amb 345.078; en canvi, al vespre, Antena 3 està guanyant la batalla, potser gràcies al carisma de Matias Prats. En aquest cas, Antena 3 té una audiència mitjana de 549.761 espectadors, i TV3 li segueix molt de prop amb 450.096. Potser el canvi serà un impuls per tal que TV3 torni a escalar fins arribar a la primera posició. Si més no, el que està clar és que el gènere dels informatius televisius s’ha de replantejar. Propostes com la que fa el programa La nit al dia del Canal 33, presentat per Mònica Terribas, marquen una línia en aquest sentit. Però penso que s’ha de continuar investigant en aquest terreny ja que la imatge i l’aparell televisiu ofereixen moltes possibilitats i penso que no cal acomodar-se en allò que s’ha fet sempre.