Cruïlla dasfalt i vies dacer
La situació estratègica del nostre municipi ha condicionat el seu desenvolupament fins avui en dia. Lúnic que ha canviat és que de ser una cruïlla de camins hem passat a una cruïlla dasfalt i de vies fèrries que han disseccionat el terme municipal com si es tractés dun pastís. En aquesta ocasió no pensava entonar el lògic lament sobre el que vam ser i el que ja no som que sempre sens acut davant de la transformació de Cambrils. A lera de la revolució tecnològica, en què les distàncies es mesuren per minuts, resulta indispensable la construcció denormes infraestructures com les que literalment estan trinxant el Camp de Tarragona. La promoció dels mitjans de transport alternatius queden molt bé en una campanya electoral, però quan es governa és una altra cosa
Ara assistim en directe als impactes que sempre hi ha darrere dinfraestructures daquest tipus: expropiacions que mai són prou ben pagades, enormes impactes visuals i mediambientals, estroncament de projectes familiars, tota mena de molèsties per als que a diari transiten per les immediacions de les obres
El pendent del tiralínies que es traça sobre un plànol en un despatx a Madrid condiciona definitivament les explotacions agrícoles que queden enterrades sota de tones de terra dun talús o les encasta entre una via de tren i una carretera. Els episodis que es van viure amb la construcció de lautopista han tingut ara una segona part amb la variant de lN-340 i la nova via del tren. Amb una incidència social menor, ja que el sector agrícola ha perdut molt del pes específic que tenia al municipi.
Però ens podem preguntar, aquesta serà lúltima gran infraestructura? La proposta que estan formulant diverses ciutats de larc mediterrani peninsular de crear una línia fèrria dedicada al transport de mercaderies fa pensar que en un futur pròxim tornarem a assistir a nous processos dexpropiacions. Amb totes aquestes infraestructures que sendinsen en paral·lel a la costa, no sens escapen les expectatives que generen en el sector immobiliari. Resulta oportú recordar les paraules pronunciades pel constructor cambrilenc Manuel Niñerola a Revista Cambrils, ara fa tres anys, quan va assegurar que la zona urbanitzada de la Costa Daurada hauria docupar una franja de costa de 60 quilòmetres. Potser ens ho hem de prendre com a paraules profètiques.
Ara assistim en directe als impactes que sempre hi ha darrere dinfraestructures daquest tipus: expropiacions que mai són prou ben pagades, enormes impactes visuals i mediambientals, estroncament de projectes familiars, tota mena de molèsties per als que a diari transiten per les immediacions de les obres
El pendent del tiralínies que es traça sobre un plànol en un despatx a Madrid condiciona definitivament les explotacions agrícoles que queden enterrades sota de tones de terra dun talús o les encasta entre una via de tren i una carretera. Els episodis que es van viure amb la construcció de lautopista han tingut ara una segona part amb la variant de lN-340 i la nova via del tren. Amb una incidència social menor, ja que el sector agrícola ha perdut molt del pes específic que tenia al municipi.
Però ens podem preguntar, aquesta serà lúltima gran infraestructura? La proposta que estan formulant diverses ciutats de larc mediterrani peninsular de crear una línia fèrria dedicada al transport de mercaderies fa pensar que en un futur pròxim tornarem a assistir a nous processos dexpropiacions. Amb totes aquestes infraestructures que sendinsen en paral·lel a la costa, no sens escapen les expectatives que generen en el sector immobiliari. Resulta oportú recordar les paraules pronunciades pel constructor cambrilenc Manuel Niñerola a Revista Cambrils, ara fa tres anys, quan va assegurar que la zona urbanitzada de la Costa Daurada hauria docupar una franja de costa de 60 quilòmetres. Potser ens ho hem de prendre com a paraules profètiques.