Sí, polítics, penseu-hi; penseu en tot el que hem fet la gent i com ho hem fet, us hem seguit, us hem fet cas, vam fer el 9-N i l'1-O, la gent, tots i cadascuna de les persones anònimes que anem pel carrer i ho vam fer de bona fe, creient-hi, cosa que probablement no tots els polítics pugueu dir. Per no tornar a desgranar tot el rosari d'esdeveniments, em limitaré a un dels darrers, em refereixo al "Tsunami Democràtic", que va paralitzar el país i, literalment, va terroritzar l'estat una vegada més.

Recordo bé aquells dies en que tothom anava al darrera d'aconseguir els famosos codis QR, corrien les veus dient que aquest o aquell altre en tenien. Els buscaven adolescents i jubilats; gent acomodada i mileuristes; empleats i directius; des de cambrers, paletes, pagesos o fusters fins a enginyers, mestres, metges i advocats per posar unes quantes professions diferents i significatives; per resumir-ho podríem dir que "tothom" buscava els codis i tothom estava decidit a fer el que calgués com bé es va demostrar.

Al final tot allò va quedar en res: quan les accions assolien el seu clímax es desconvocaven i encara avui no sabem gaire perquè. Hi ha gent que pensem que la raó va ser que, a més de terroritzar l'estat també vam fer-ho amb els "nostres" polítics perquè van copsar la força que podíem tenir i que ells, en el fons, no volien utilitzar, potser per por de perdre'n el control i que la onada gegantina els engolís.

Per tant penseu-hi polítics, i feu el que la gent espera que feu, perquè si no acabareu tots a la paperera de la història, fins i tot els que van inventar aquesta frase.